Afedemón!
Bloc de les terres de Lleida
19 d'agost de 2011
Sense categoria
1 comentari
Saber perdre
La final de la Supercopa Barça-Madrid va acabar amb tangana. El darrer i inesperat gol de Messi al minut 87, va fer esclatar de joia a l’afició blaugrana que es concentrava en aquells moments al Camp Nou. I, l’equip derrotat, que ja feia estona que esgrimia una violència desmesurada, dominats per una baixa tolerància a la frustració que ja fa pudor, van començar un ball de bastons que es va estendre a les banquetes. No endebades, les imatges més vistes durant aquests dos dies han estat les de Mourinho pessigant i posant el dit a l’ull al segon entrenador del Barça, Tito Vilanova. Què han de fer els seus deixebles?
En Pep no podia amagar la seva alegria per haver guanyat la Supercopa. Tot eren paraules d’agraïment als seus jugadors. Però va afirmar amb preocupació que “la polèmica i la tensió dels clàssics, farà que alguna vegada algú prengui mal”.
No va gens errat. Les coses estan sortint de mare. El Real Madrid no és el primer cop que demostra que no sap perdre. A les acaballes del partit, després que Messi sentenciés el 3-2 final que esvaïa qualsevol possibilitat de pròrroga, i ja en temps de descompte, Marcelo, just davant de les banquetes, va fer una lletja entrada a Cesc Fàbregas que li hagués pogut costar la temporada.
Va ser la gota que va fer vessar el vas. Jugadors del Barça van caure en les provocacions i van començar les picabaralles. Targetes vermelles, expulsions cap als vestidors, i el gest menyspreable de Mourinho al Tito Vilanova amb la sorpresa d’aquest darrer i consegüent empenta. A continuació, l’actitud cínica i provocadora de Mou a que ens té, malauradament, acostumats.
La imatge de la derrota acostuma a anar lligada amb altes expectatives que no s’han sabut gestionar de manera correcta. Les conseqüències de tenir una baixa tolerància a la frustració donen lloc a espetecs de ràbia que, si no se saben regular, acostumen a desencadenar en episodis d’agressivitat física i/o verbal. Canalitzar les emocions (negatives) a través de la violència és més comú (malauradament) del que ens pensem. No només al futbol.
En Pep Guardiola ja ho va dir un dia “Per guanyar s’ha de saber perdre”. I és que avui en dia, l’èxit i la felicitat es calibren pel número de victòries. Quan dels fracassos també se n’aprèn. El triomf està sobrevalorat. En canvi, la derrota es considera un llast que s’ha de pair. El Barça és un exemple d’aprenentatge i fair play. En treu partit, de les derrotes. I sap assaborir les victòries amb una educació exquisida envers l’equip contrari.
La importància de l’esforç. La victòria és el resultat de l’esforç de l’equip, en aquest cas. I és més gratificant com més probable és la derrota.
El que passa és que en el futbol la línia que separa la victòria del fracàs és tan prima que hi ha resultats injustos, certament.
Per saber guanyar:
1) Pensar, encara que sigui reiteratiu, que l’important és participar
2) Perdre una batalla no significa perdre la guerra, sempre hi haurà d’altres ocasions
3) Reconèixer el mèrit del que s’esforça i no només del que guanya
4) No tolerar les actituds desproporcionades davant el fracàs
5) Sempre felicitar a l’adversari, quan hom ha perdut
6) Fer exercicis d’autocrítica quan la situació estigui més calmada, cas d’haver perdut
7) Les regles s’han establert per respectar-les
L’esportivitat, la humilitat i l’educació formen part d’allò que anomenem fair play. I haurien de ser els principis bàsics que inculquem als nostres fills que competeixen a l’esport base. Massa mals exemples tenen a l’alta competició. Per aquest motiu els pares hi tenim molt a dir i a fer. Molts cops, amb el propi exemple.
“El futbol és un esport molt estrany que juguen uns eterns adolescents descerebrats i milionaris però que mouen una maquinària que fa feliç a centenars de milers de descerebrats molt menys afavorits econòmicament.” David Trueba
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En Mourinho no pot caure simpàtic de cap de les maneres, però és astut: fent que es parli d’ell, treu pressió als seus “jugadors” i als seus comportaments (vostè ha recordat molt bé les tres targetes vermelles). Sobre l’absenència de Kaká en els aldarulls, li deixo un enllaç:
http://www.protestantedigital.com/ES/Espana/articulo/13208/Kaka-un-caballero-en-el-real-madrid
Aniria bé presentar, per part de la directiva del Barça, una denúncia contra en Mourinho per agressió “extraesportiva”. Més que res per no fer cert allò de “quien calla, otorga”. Dubto, però, de que Rosell i cia. s’enfronti al seu amic Florentino. Potser espera a que en passi una de grossa (com va dir en Pep Guardiola), i aleshores treura els descerebrats de Boixos Nois, amb la seva violència gratuita.
Si la directiva del Barça -o el mateix agredit- no es fan responsables de posar una denúncia, que no es queixin de que ningú fa res contra la violència… Ells són els primers que fan deixadesa de les seves obligacions.
Atentament, i feliç dissabte