Afedemón!

No sóc pas economista, jo. Ni tampoc cap entesa en la matèria. Tanmateix, només llegint la premsa del dia puc fer-me’n cinc cèntims del cataclisme financer que tenim a les portes. Que ens trobem a la corda fluixa, no és cap novetat. I que les turbulències dels mercats i les incerteses dels especuladors ens estan fent un flac favor a la nostra ja de per sí afeblida economia, tampoc. Causa o conseqüència?

Llegeixo, també, com les agències de qualificació sobre el deute sobirà més importants, Standard & Poor’s, Fitch i Moody’s, amb les seves subjectives valoracions, pequen de ser massa influents. I que, consegüentment, no estan ajudant gens a crear el clima de confiança tan necessari en aquests moments. 

Ara ja no és hora de lamentacions. No serveix de res pensar en allò que el govern no va fer bé, al seu moment. Ara cal mirar endavant i amb optimisme. Sense esperar que un canvi de color polític ens traurà de la recessió. Penso que ara, amb més motiu, el que cal és continuar amb les polítiques financeres iniciades tard però a temps d’esmenar els errors comesos al passat. 

El govern de José Luís Rodríguez Zapatero ha comès molts errors, certament. El pitjor, no punxar al seu moment la bombolla immobiliària. En qualsevol cas, no es pot obviar que s’estan fent els deures. Una mica tard, això sí. Però penso, d’altra banda, que és injust acusar de tots els problemes que estem patint a l’actual govern, sense tenir en compte que estem immersos en una crisi econòmica global sense precedents, que esquitxa al més pintxo dels estats. Si no, mireu als EEUU.

Tots sabem que, per trencar el cercle viciós del peix que es mossega la cua, s’ha de prendre la decisió dràstica de tallar-li o bé el cap o bé la cua. Si no, no sortirem d’aquesta espiral d’incerteses que no afavoreixen de cap de les maneres a generar el clima de confiança que, si bé no serà la fòrmula secreta que ens guarirà de tots els mals, sí que contribuirà (penso jo) a temperar els mercats (i els ànims).

Com passa amb el contagi d’una malaltia, el contagi de la confiança genera més confiança (Marianne Moore)