Afedemón!

Bloc de les terres de Lleida

9 de setembre de 2011
Sense categoria
0 comentaris

Bon cop de falç

Catalunya, triomfant, tornarà a ser rica i plena! Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba! Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terra! Bon cop de falç! Ara és hora, segadors! Ara és hora d’estar alerta! Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines! Que tremoli l’enemic en veient la nostra ensenya: com fem caure espigues d’or, quan convé seguem cadenes!   


A dos dies de la Diada Nacional de Catalunya, que aspira a ser de les més reivindicatives en molts anys, he considerat convenient començar l’entradeta amb l’himne dels Segadors. Una lletra que diu molt de nosaltres, els catalans. El text actual, d’Emili Guanyavents, és el més polític i reivindicatiu, i data del 1899. Una antiga cançó nascuda de la sublevació de Catalunya l’any 1640 (la guerra dels Segadors) contra el Rei Felip IV en què parla de com els pagesos fan una crida a defensar la terra.

No ha plogut tant des d’aleshores. No parlo d’anys. Vull dir que les coses no han canviat tant. Continuem reivindicant els nostres drets i les nostres llibertats, no a cop de falç però sí a cop d’Estatut. La norma fonamental de l’ordenament jurídic català, així com una Llei Orgànica, d’acord amb allò establert al títol vuitè de la Constitució Espanyola de l’any 1978. El text jurídic que defineix els nostres drets i deures, les nostres institucions polítiques, les seves competències i  les relacions amb l’Estat, i el tan controvertit finançament de la Generalitat de Catalunya. 

Fou publicat el 31 de desembre de 1979 malgrat que el 18 de juny de 2006, la ciutadania de Catalunya va aprovar el Nou Estatut mitjançant Referèndum que, actualment, substitueix al de 1979.
Hem avançat molt des d’aleshores. Per bé que no tot el que voldríem. És més, d’un temps ençà, els nostres drets s’estan retallant amb tisores de podar.

Som un país potent. Autosuficient. Que aspirem a la independència. Tenim tot allò que ens cal. Però no ens ho permeten. 
Ara només ens faltava l’ultimàtum del TSJC pel que fa a la supressió de la immersió del català a les escoles. L’amenaça ja la tenim aquí. I sembla que va seriosament. La cacera de bruixes és a la cantonada . La insubmissió en serà el revulsiu. No n’hi ha per a menys.

El català continua sent una nosa, malauradament.

 
Al damunt dels nostres cants

aixequem una senyera

que els farà més triomfants

Au companys, enharberem-la

en senyal de germandat

au germans, al vent desfem-la

en de llibertat,

que voleiï, comtemplem-la

en sa dolça majestat

contemplen-la en sa dolça magestat

Al damunt dels nostres cants

aixequem una senyera

que els farà més triomfants

OH, bandera catalana

nostre cor t´és ben fidel

volaras com au galana

pel damunt del anhel

Per mirar-te sobirana

alçarem els ulls al cel

Per mirar-te sobirana

alçarem els ulls al cel

Al damunt dels nostres cants

aixequem una senyera

que els farà més triomfants

I et durem arreu enlaire

et durem i tu ens duràs

voleiant al grat de l´aire,

el camí assenyalaràs

Dóna veu al teu cantaire

llum als ulls i força al braç

llum als ulls i força al braç

Al damunt dels nostres cants

aixequem una senyera

que els farà més triomfants



Bona Diada de Catalunya! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!