Afedemón!
Bloc de les terres de Lleida
15 d'agost de 2011
Sense categoria
5 comentaris
A PxC li creixen els nans
El portaveu de Plataforma per Catalunya al municipi de Salt, Carles Bonet, també dimiteix del partit. La seva condició d’homosexual i el fet que la seva parella sigui originària de la República Dominicana, han accelerat la seva decisió a tenor que fa uns dies qui va presentar la dimissió va ser la número tres de la llista i també regidora de PxC, Juana Dolores Martinez, per haver rebut pressions de la cúpula en haver comès la “barbaritat” de tenir una parella originària del Camerun.
“Dimiteixo per raons ètiques i morals i per donar suport a la meva companya. Una cosa és anar en contra dels brètols, i l’altra, anar en contra de tothom”. Aquests són els motius que va esgrimir el portaveu de Salt de Plataforma per Catalunya, arran d’haver presentat la seva dimissió del partit.
El regidor ha hagut de justificar la seva vida personal explicant que “la seva parella des del 1999 és un noi de Santo Domingo que té els papers en regla des del 2001”.
No endebades, la immigració i la homosexualitat han estat dos dels eixos fonamentalistes contra els que han lluitat PxC. No és cap novetat que l’esmentat partit és titllat de xenòfob, amb tendències nazis.
De tots és sabut que el seu líder i actual regidor de Vic per la formació, Josep Anglada, va militar a Fuerza Nueva. Amb ell, Plataforma per Catalunya va multiplicar els seus vots per cinc, passant a tenir seixanta-set regidors a tota Catalunya. Una bona part dels habitants de Salt, amb el 40 % de la població immigrant, va creure que votant un partit d’aquestes característiques, aconseguiria fer una neteja ètnica i, d’aquesta manera, recuperaria la seva població autòctona.
De tot plegat es desprèn que la vida personal, en política, passa a ser pública quan convé. Que s’ha de parar molt de compte abans d’afiliar-se a un partit polític i llegir-se la lletra petita. Que si prediques A, has de complir A. I estar exposat a l’escarni públic cas que no combreguis amb les seves idees o siguis susceptible d’actuar de diferent manera a les tendències polítiques que propugna l’ideari del partit.
Afortunadament, el que ha passat amb PxC no passa amb la majoria de partits polítics. Tot depèn de la seva flexibilitat i de la seva capacitat de separar la vida pública de la privada.
En qualsevol cas, el sentit comú hauria de prevaldre a l’hora de fer-se militant o simpatitzant d’un determinat partit. I més encara quan l’esmentat partit té idees radicals que atempten contra la llibertat individual.
Per treure ferro a la seriositat de l’assumpte, vull citar a Voltaire qui va manifestar amb altes dosis de sarcasme: “Proclamo en veu alta la llibertat de pensament; mori qui no pensi com penso jo”
No em direu que no té la seva gràcia …
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest dos personatges dimitits han tastat el verí que han ajudat a destil·lar. No em sap cap greu per a ells… i encara menys quan no han demanat perdó pels seus irresponsables actes. En aquest cas, una confessió pública no aniria malament. Si no la fan, la vergonya s’engrandirà sens dubte.
No estic d’acord en separar vida pública de vida privada… en això estic bastant d’acord amb la pràxis política dels EUA. Si separem ambdúes realitats, es farà cert la dita de “virtuts públiques, vicis privats”, tan extrapolable a la nefasta mentalitat catòlicoromana.
Atentament