Combatent entre la boira
Amb la terra entre els dits
4 d’abril, seguim lluitant per arribar al cim, sempre amb tu, Toni…
Caminant per les carenes que ens han fet estimar la terra, et recordo amb el somriure dels homes lliures, i amb la força dels que no es dobleguen…
Solcant el nostre mar, i voltant per les valls i les planes,
mai oblidaré tot l’amor que ens donares…
I la teva lliçó de vida, dignitat i lluita fa que avui et recordi apretant amb el braç ferm l’Estelada i amb la astúcia els valents, als botiflers plantant cara…
Altre cop 4 d’Abril, i ja en van 6 de llàgrimes… Però no sé don surt una força que realment m’omple d’orgull i d’esperança, perquè tu em fas sentir viu, tu ets dels que mantens viu el combat encara… Amb tot l’amor amic, seguim lluitant per arribar al cim…
I quan la neu s’en va de les meves muntanyes el sol està darrere el teló, té por de sortir, una por escènica, en aquesta obra que fa temps que no representa.
Algun raig de sol va apareixent avui, i m’abraça una alegria immensa… Siusplau diga’m que l’hivern ha marxat, que la meva ànima trista no s’ho creu..
Un únic so en el teu pit, que l’hivern se n’ha anat. He moldejat els vèrtex al teu costat, un raig tranquil·litzador, que l’hivern se n’ha anat…
(ZeaMays)
La foto està feta al Pic de la Coma, al Ripollès als Països Catalans…
Amb la Sagres fidel amiga d’en Toni…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una abraçada.