Són les 20:35 del vespre i amb uns quants de la colla ens decidim entrar al cinema a veure la última pel·licula de la factoria de Walt Disney, Wall-e.
Tot i que és una pel·lícula destinada als infants, pel seu simple argument i per els pocs diàlegs que hi ha, un cop l’he vista crec que no és tant infantil com la pinten. La pel·lícula és una crítica a la vida i al sistema que portem els humans últimament. És una pel·lícula que crida a l’ecologia, a l’estimació cap al nostre planeta i a valorar el que realment tenim.
La pel·lícula parla que en un món ple d’escombraries els humans han de fugir a l’espai i deixen la terra en mans de màquines perquè ho netegin tot, aquestes màquines són les wall-e. Al cap de 700 anys només en queda una que continua fent la seva feina però que ha obtingut personalitat pròpia. Però la vida d’aquest simpàtic wall-e canvia quan rep la visita d’un robot explorador anomenat EVA que té la missió de buscar plantes a la terra o indicadors que confirmin la possibilitat de vida a la terra.
Jo vaig sortir encatada, perquè no deixa de ser positiva, però si hagués anat amb algun infant crec que hagués tingut un gran tasca d’explicar-li quin significat real té el film.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!