Després de prop d’un mes sense internet gràcies a la companyia Orange, torno a poder escriure en el meu estimat bloc. Realment aquest mes han passat moltes coses a la meva vida tant personal, laboral o política.
Durant aquests dies hi van haver les festes de la Mercè a Barcelona i després de molts anys de no poder-ne gaudir aquest any m’ho vaig passar d’allò més bé. El cap de setmana va començar amb un concert dels Pets que feien Esplugues del Llobregat, un concert, que tot s’ha de dir, va faltar públic i una mica d’animació, però en un concert d’ells sempre t’ho passes d’allò més bé. Aquella mateixa nit, quan vaig arribar a casa em vaig quedar tancada durant una hora ben bona a l’ascensor. Una nova experiència. Realment no va ser tant traumàtica com em pensava que seria ja que m’hi vaig quedar tancada amb la Nura ( la gosseta de casa) i era molt divertit veure la cara dels diferents veïns que arribaven de festa vora les 4 de la matinada i es trobaven a l’ascensor a mi asseguda al terra i a la meva gossa saltant com una boja… potser era el cansament però quan vaig sortir d’allà dins em vaig fer un bon tip de riure…..
El cap de setmana va continuar amb el dissabte de Correfoc. Per primera vegada a la meva vida m’hi vaig posar a dins… Haig de dir que no va ser volent, si no que la meva germana m’hi va posar, però vaig veure que no passava res i he decidit que l’any que ve m’hi posaré i a veure què passa… Les festes van continuar amb molta música, ballaruca i conèixer molta gent….
D’altra banda aquest divendres han començat les ballades a la Plaça del Rei. Cada divendres de 22-24 es ballen balls tradicionals. Jo feia vora 6 anys que no hi anava i aquest divendres hi vaig decidir fer-hi cap….. M’ho vaig passar molt bé! Realment m’he adonat que no he perdut el que havia aprés i podia seguir els passos dels amics de la Laia ( tret de quan es va ballar una jota que vaig preferir mirar-ho de lluny i aplaudir). Si us interessa i voleu informació només cliqueu aquí baix.
Anime-vos perquè realment t’ho passes molt bé, encara que no en sàpigues!!!
A nivell laboral, he descobert que a la classe dels petits el ritme és completament diferent. Els primers dies vaig estar molt contenta perquè els menuts es mostraven contents i tranquils a l’aula, mentre que a la resta de l’escola es sentien plors, però ara la cosa ha canviat. A l?escola ja s?ha agafat el ritme i mica en mica anem deixant endarrera l?adaptació, però a la classe dels Botons la cosa ha canviat una miqueta. Aquesta última setmana s?han incorporat dos nens, una nena nova i un nen que ha estat gairebé 15 dies sense venir ja que ha estat malalt i això ha fet canviar l?ambient de la classe. Ara ja som els set i l?hora en que tots 5 ploraven perquè tenien son ara s?ha transformat en l?hora en que els set ploren perquè tenen son i és clar quan arribes a l?últim per dormir el primer ja es desperta i així van passant els dies corrent per la classe intentant atendre totes les necessitats d?aquests petits. Sort n?hi ha que són molt guapos, que també riuen i que cada descobriment que fan els hi surt un petit somriure de felicitat i perquè no dir-ho han fet un canvi gegantí amb només un mes… Poc a poc tota aquesta situació canviarà….
Pel que fa a la vida política… el divendres l?avi m?ho va descriure molt bé: ? Vivim en una dictadura embolcallada de democràcia?. És indignant tant el soroll que s?ha muntat per la crema de fotografies dels reis com tot el que està passant a Euskalerria. Des de que vaig iniciar el bloc no vaig voler escriure gaire de política ja que els meus coneixements en política poden ser limitats i a voltes tinc por de no ser del tot coherent. Però amb tot el que està passant no puc deixar d?escriure i dir la meva. Sobre la crema de fotos, és il·lògica la reacció de Madrid perquè el que han fet és provocar més a la gent i que fins i tot persones que no s?havien plantejat anar a cremar fotos en aquests moments les estiguin cremant. No n?hi ha per tant. Tothom té dret a dir la seva i expressar el que penses i no per pensar diferent has d?anar a petar a la garjola. I lligat això però a un nivell molt més elevat és el que passa a Euskalerria. Estan deixant part d?un poble sense poder realitzar el seu dret a vot, estan criminalitzant el fet de pensar diferent i sentir-se diferent. Realment hem tornat a l?època d?en Franco en el moment que un grup de polítics és agafat i empresonat en el moment que es reunien. No ho entenc. Pertinença a banda armada? No, por que realment hi pugui haver un canvi i que hi hagi una bona part del poble basc que els voti. No sé. M?indigno… Tot el que han patit els avis, els pares quan corrien davant de la policia, tot per res, perquè ens estan demostrant que no han canviat tant que continuem igual que fa 30 anys…. Només espero equivocar-me.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
benvolguda Mestre- el títol més bonic que pot gaudir un docent-, no t´equivoques, als anys setanta tots vam ser un covards i vam accedir a conviure amb els assassins i lladres, ara ho paguem, però sembla ser que ara serem més valents- intueixo!