Realment fa molts mesos que no tinc temps suficient per poder escriure en el bloc. Hi hagut molts canvis a la meva vida, alguns que han estat molt positius i altres no tant, però que s’havien de fer. La veritat és que espero i desitjo que a partir d’ara pugui tenir més temps per pensar i escriure en el bloc.
El canvi més positiu és que m’he posat a treballar de voluntària per ajudar a tota la gran tasca que es fa a la Plataforma per la Llengua. Primer vaig començar anant-hi un dia a la setmana però veient que no paren ni un moment i que malauradament cada cop tenen més feina, vaig decidir anar-hi dos dies. Allà hi estic aprenent un grapat de coses. No havia estat mai tant temps davant d’un ordinador ni mai havia fet una carta dirigida a socis perquè s’apuntéssin en una campanya, però de mica en mica i observant com treballen n’he anat aprenent. Estic contenta d’haver pres aquesta decisió. ( n’hi ha més)
El canvi més important ha esta però a nivell familiar. Per diferents raons la mare ha hagut de deixar el pis depressa i corrents. Aquest fet ens va portar forces maldecaps, amb un mes vam haver d’empaquetar totes les coses, però aquestes coses, totes i cada una d’elles tenen història. Cada cop que decidíem què fer amb un objecte, joguina, carpeta, … revivíem tota la nostra història. La infantesa, l’adolescència i l’inici a la vida adulta, però no només la meva i la dels meus germans, si no de la mare i del pare i fins i tot de l’àvia. La mare, sigui un do o no, guarda i recull totes aquelles coses que poden formar part de la nostra memòria històrica ( em refereixo a la memòria històrica de la família) aquest fet ens ha donat l’oportunitat de conèixer millor l’avi Robert, un avi del qual no en tinc gairebé records, la vida de l’àvia Pepeta, entendre més a la mare i recordar tot allò que el dia a dia fa que esborris. Ha esta en general un gran rebombori.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Neus,
Caram, quina odissea la del trasllat peró pel que expliques sembla que ha valgut la pena. Sembla que hagueu descobert el cofre de l’illa del tresor, i no es per menys, moltes mares tenen el “vici” de guardar-ho tot. Espero que vagis escrivint mes sovint a partir d’ara. No tingueu en compte les faltes d’ortografia, es el que te escriure des d’un ordinador de Mazatlan (estat de Sinaloa).