El dimecres 26 de Setembre vaig tenir la possibilitat d’anar a l’Auditori amb la meva mare a escoltar Mozart, Haydn i Gluck. Les obres de Mozart més o menys les coneixia sobretot l’alegro con brio de la simfonia núm.25 en sol menor, ja que forma part de la banda sonara d’aquella horrorosa pel·lícula anomenada Amadeus. De Haydn les obres que anàvem a escoltar no les coneixia i realment em van agradar molt, però el que més em va sorprendre va ser descobrir Gluck, vam escoltar l’obra d’Orfeu i Euricide i tant la meva mare com jo mateixa ens vam quedar ven sorpreses. L’altre descobriment que vam fer aquella nit va ser la soprano que va interpretar les diferents peces, Isabel Monar. Des de la segona fila podíem veure com projectava la meravellosa veu per tota la sala. Tenia una veu clara, càlida i musical que omplia la sala Pau Casals de l’Auditori de tal manera que se’t posaven totes les emocions a flor de pell.
El concert va durar en total una hora i tres quarts i les dues vam sortir tranquil·les, relaxades i amb totes les preocupacions quasi del tot oblidades. Realment val la pena, de tant en tant, poder anar escoltar i viure la música clàssica en directa, perquè no només l’escoltes millor o veus com la interpreten els diferents músics, sinó que també en gaudeixes molt més i tal com diu la meva tieta Mª Àngels, la música t’arriba al fons del cor i és llavors quan l’entens i la comprens.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!