Aquest matí al costat de molts mestres he sortit al carrer per dir NO a les bases de la LEC.
Ja fa dies que se’n parla de la vaga i tothom ha pogut dir la seva, però no totes les opinions són respectables, ja que aquelles que actuen en contra dels drets de les persones no haurien de ser escoltades. Em refereixo a les opinions com " els mestres no podeu fer vaga, què en fem dels nens?" o " fent vaga han donat un exemple negatiu als infants, així eduquen?". Naturalment, els mestres com a treballadors i treballadores que som tenim dret a la vaga i l’exemple que donem als infants és que lluitem per allò que creiem i que vivim en una societat on tenim la sort que ens podem manifestar si no estem d’acord en una llei, proposta de llei o base de llei.
També haig de replicar a tots aquells que pensen que els mestres tenen molts privilegis i no els volen perdre. Si els privilegis passen pels mesos de vacances és tant absurd que ni ho comento, però si passen per altres com sou o baixes maternals entre altres, el que s’ha de fer és no queixar-se si no intentar que tot treballador pugui arribar a tenir-ho.
A part de tot això, cal dir que he fet vaga per diferents raons, la primera i la més important per mi és que en les bases no es parla del 0/3 com a etapa educativa, de fet gairebé no en fa referència. Però també hi ha més raons, la primera i és la que més se n’ha parlat, és la privatització de l’escola pública. D’això els que treballem a la primera etapa d’educació infantil en tenim experiència ja que hi ha molts ajuntaments que donen la gestió de les escoles bressols a empreses privades. Si les agafem com exemple us puc assegurar que les treballadores no estan ben pagades, fan més hores que un rellotge i a més a més atenen com poden a molts més nens del que les ràtios accepten. Naturalment això fa que les mestres se’n vagin, per tant hi hagi moviment de personal i això fa que la qualitat baixi. Si això arriba a l’escola de primària estem ben fotuts.
També hi ha el fet que hi haurà recompensa econòmica per aquells que tinguin menys fracàs escolar a la seva aula, però això per aquella persona que tingui dos dits de front és inconcebible. Aquelles persones que treballin amb sectors amb més risc social mai podran arribar a tenir compensació econòmica si no és que regalenals aprovats. Realment és això el que volem? No.
Crec sincerament que és necessària una nova llei d’educació, de fet tothom hi està d’acord. Però aquesta llei passaria per més recursos humans que ajudin a fer front a les diferències que hi ha a les aules, passa per donar recursos als centres i passa per donar suport a la gran feina que molts mestres estem fent.
Però també penso que aquesta llei té alguna cosa positiva, i crec que molta gent que ha anat avui a la vaga no estaria d’acord amb mi, però sí que s’ha de donar més autonomia a les direccions. És cert que hi ha mestres que estan de mestres i no valen com a mestres i són les bones direccions que han de decidir-ho. També crec que cada centre ha de tenir el seu programa ja que tots els equips docents són diferents. Amb aquest punt penso amb el nostre equip, que encara que fem coses iguals que les altres escoles bressols municipals del municipi, nosaltres com equip en fem de diferents ( em refereixo a projectes o a organització del centre).
Però el més important és que si he sortit al carrer és perquè vull una educació pública de qualitat, una educació per tothom, una bona valoració del que treballem amb ganes i a gust, i dels que lluitem per millorar dia a dia el futur de la nostra societat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És indecent que es digui que la privatització és un fantasma. El 0-3 ja està del tot immers i la nova llei, ni tan sols ho contempla com a prioritat. Vol fer obligatori el 3-6 (més diners pels concerts) i no extendre els 0-3. Infumable.
Em fa molta gràcia això que el privilegi de les vacances “ni el comentis”. Així, com es pot fer un diàleg? O que comencis dient que no totes les opinions són respectables. Per mi, les úniques que no ho són, són les racistes o sexistes, les violentes… els pares que no són uns privilegiats amb feina de funcionari com tu, i no saben què faran amb els fills, tenen una opinió tan respectable com la teva.
Pel que fa als privilegis de baixes i sous, és pura qüestió de matemàtiques: si tothom fes com vosaltres, no hi hauria prou diners per pagar-nos a tots.
Bé, ja veig que això és un blog que fa temps que no s’actualitza, però no me n’he pogut estar. Hauries de fer una altra vida un parell de mesos, ja ho entendries.