L’ocasió es va donar el dissabte passat a Martorelles, un petit poble tocant a Mollet del Vallés; i ha estat gràcies a la Mònica ( una bona amiga). La veritat és que en un principi d’il·lusió podríem dir que no me’n feia, però la meva incapacitat per dir NO davant d’una persona tant il·lusionada em va fer dir un ´"Sí" entre dents….
La Mònica és ballarina de hip-hop i fanky acrobàtic, per tant el seu món és l’escenari i ballar. Ella va organitzar-ho tot, la coreografia, els vestits, …. Ja us podeu imaginar, amb la petita descripció que he fet, com era el ball: voltereta cap aquí, mortal cap allà i algun saltironet pel mig…. En definitiva m’ho vaig passar d’allò més bé tot posant a prova les meves capacitats físiques, tot i que cal dir que em vaig negar a fer qualsevol moviment que poses en perill la meva integritat moral i física… Ens va sortir rodó i el públic, majoritàriament gent gran del poble, van aplaudir molt.
La veritat és que haver tornat a trepitjar un escenari m’han fet venir tot de records de l’institut, quan feia teatre…
M’ho vaig passar bé. La llàstima és que no em vaig poder quedar a veure el final de tot el que la gent de l’Associació Sardanista de Martorelles havien planejat i treballat, però un sopar amb tot de gent desconeguda m’esperava a Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!