Dissabte a les 6h sona el despertador. Correcuita m’aixeco del llit tota neguitosa. Per primera vegada pujaré al Puigmal!!
Com que he quedat a les 6:45 amb la M., vaig tant ràpid com puc per dutxar-me, acabar de prepara quatre coses i deixar a la Nura ( la gosseta que tinc ) a la meva mare. La M. arriba puntual, i així de seguida anem cap a Fabra i Puig on hem quedat amb la resta de la colla.
La ruta és arribar amb els cotxes fins a Queralbs i allà agafar el Camallera fina a Núria i d’allà al Puigmal. La ascensió és d’uns 1000 m, així que quan ens posem a caminar el tram ja fa pujada. A mesura que anem pujant el cos es va ressentint de tant de temps de no caminar. Així que ens anem aturant, però poca estona ja que fa fred i comença a fer acte de presència la boira. Mentre pugem, tot travessant algun rierol i alguna tartera, ens anem trobant amb gent que ja baixa tota abrigada, però que et van animant a pujar.
El tram final és una tartera de pedres petites que fan que rellisquis molt i que et cansis el doble. Però estem animats ja que a poc a poc ens anem acostant al cim. Abans d’arribar em sento cansada, però les ganes d’arribar a dalt i el D. que no em deixa ni un moment fan que arribi a dalt. I llavors un sentiment d’alegria t’omple el cos i fa que el cansament per un moment s’esvaeixi. Però el fred i unes petites boles de neu fa que torni a la realitat. Hem de baixar ràpid, fa massa fred i la boira ho tapa tot.
La idea inicial era fer la baixada per Fontdalba, però no podem, hi ha massa boira i ens recomanen que baixem pel mateix lloc per on hem pujat. Poc a poc i amb l’ajuda dels pals, la baixada es fa amena i tranquil·la. Fins i tot, quan decidim descansar el sol apareix per saludar-nos!!
Amb 2 hores arribem a Núria. Estem tots contents, finalment hem pogut aconseguir l’objectiu marcat per aquest inici de la nostra temporada de muntanya!!!
Estic contenta, cansada, però contenta perquè he pogut fer un cim i jo no m’ho pensava pas!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És una bona pujada…
Felicitats! El Puigmal és una gran muntanya hi he pujat quatre vegades i ja estic esperant que arribi l’estiu per fer la cinquena ascensió. Llàstima que segons dius el dia no era del tot propici però el Puigmal no és una muntanya traïdora, encara que quan arribes al cim i contemples les creus no ho diries.
A reveure!