Després
de més de 24 hores sense electricitat, a les tres de la tarda arribava! Quina
alegria!! Hem tingut sort, el menjar del congelador no s?ha fet malbé i
finalment podré tornar a casa.
Des
d?ahir que m?he instal·lat a casa la mare, la veritat és que no haig d?anar
molt lluny, perquè viu només a set pisos a sobre meu, però el fet de no poder
estar a casa, fer-me el sopar o llegir algun llibre tranquil·lament
estiraguersada al sofà ja es nota.
Vaig
arribar cap allà les 4, com cada dia d?aquesta setmana que a l?escola fem
horari d?estiu, i un cop dins l?escala la foscor em portà els contes de l?àvia
quan m?explicava que algun personatge es posava a la cova del llop. No es veia
res en absolut. La sort, en aquell
moment vaig pensar, és que només havia de pujar un pis. Així que conto una per
una les escales no fos cas que ensopegués, em discuteixo amb la porta per
trobar el pany i quan finalment sóc a dins, au me?n recordo que tinc foc elèctric.
Així que ja em veieu tornant obrir la porta i somi ha pujar 7 pisos més.
Tot
contant escales arribo a casa la mare. Aquests dies se?ls ha passat amb mal de
coll i això fa que me la trobi estirada al llit amb la Nura als peus. Està
tranquil·la no mostra cap efecte de les hores que porta sense llum. Passem la
tarda com podem, parlem, busco el meu amic reproductor de CD i em poso escoltar
música. La veritat és que decideixo intentar no tornar a sortir molt de casa,
ja que així que obres la porta del pis, la foscor se?t menja. Poc a poc va caient
la nit i mica en mica anem obrint espelmes, tenim l?ambient típic d?ara fa
molts anys. Arriba l?hora de sopar, no hi ha tele i per tant no podrem veure
Ventdelpla ( tots els membres de la família hi estem enganxats). Decisió anirem
a dormir d?hora. Però cap allà les 10 més o menys sentim casserolada al barri. Naturalment
sense fer gaire soroll, perquè em sembla que la mare dorm, vaig a la cuina, agafo
una cassola i cullera de fusta i em disposo a fer soroll, quan de cop apareix
la mare amb dues tapes de cassoles i es posa a pica com una boja. Renoi jo em
pensava que la molestaria i és de tots els veïns la que fa més xivarri. Després
de riure una bons estona i fer bordar a la gossa anem a dormir. No puc, és
massa d?hora per mi, així que em poso a remenar els Cd del meu germà i ves per
on en trobo un que em pensava que estava oblidat, un Dr Calpypso. L?escolto i m?adormo
tot recordant algun concert que altre i tots els petits records que van
associats amb el meu germà i la música. Eren bons, realment bons.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cordialment, Àngel