Ja fa més d’un any que no escric que tinc
completament oblidat el bloc, però avui, just 4 dies despés de començar un any
nou , he decidit que tornaré intentar escriure allò que em preocupa, allò que
em passa pel cap o allò que la vida em porta.( N’hi ha més)
Potser hauria de començar dient que aquest any
2011 serà un any difícil per a molta gent, de fet els experts en economia
preveuen un any més complicat, un any en que l’atur augmetarà encara més, un
any on el canvi de govern a la Generalitat del nostre petit país no acabarà
d’arreglar coses… Però penso que també ho podem veure des d’una altra
perspectiva… Tots els canvis socials i econòmics i sobretot personals, moltes
vegades passen per fer un canvi de mentalitat i progressar humanament o
personalment.
Haig de dir que a l’escola ja fa temps que
notem aquesta crisi, sobretot pel que fa a les persones. Poques famílies poden
deixar les seves filles o els seus fills a dinar, o moltes famílies arriben amb
beques sota el braç o fins i tot cada cop tenim més infants amb risc social.
Però tots aquests canvis ens ho prenem com a un canvi del sistema de l’escola.
Ja no podem exigir tant a les famílies, no els hi demanem tantes coses, i els
ajudem tant com podem. Un altre factor que també fa que ens adonem que estem davant
d’una crisis molt forta és la gestió de l’Ajuntament. Fins ara a l’escola
estàvem sota la ràtio d’infants que obliga la llei. Des de l’IME s’havia
lluitat per mantenir la qualitat davant de la quantitat, i això feia que
nosaltres poguèssim treballar tranquil·lament, podent arribar a totes les
famílies i els infants tenien més espai, i una mestra que estava allà, que
l’escoltava… Abans de les vacances varem tenir una reunió amb la gerent i amb
tota la tristor part part d’ella i nostra em sabut que l’any que ve tindrem les
ràtios al màxim. Això significa 8 nens de 4mesos a l’any, 13 infants d’un a 2
anys i 20 infants de 2/3 anys.
Aquesta notícia fa que des de l’escola ens
proposem poder arribar a totes les famílies i sobretot a tots els infants de la
mateixa manera que hem arribat fins ara. Potser haurem de canviar
l’organització, potser l’any que ve el setembre anirem més atabalades del que
és habitual, però també estic segura que si continuem treballant en equip i
continuem creient en la nostra feina ho podrem fer.
Així que començo el 2011 escrivint, amb
esperança i sobretot amb il·lusió per poder canviar coses, per poder ajudar a
tirar endavant el nostre país. Però sobretot carregada d’esperança perquè les
coses vagin poc a poc millorant i canviant.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Primer de tot, felicitar-te per haver retornat a escriure en el blog, jo sóc una de les teves seguidores i ja anyorava els teus escrits, anims continua.
Jo sóc de l’opinió que començar un nou any és una nova oportunitat per poder lluitar per allò que volem, tenir noves esperances, noves il.lusions i ajudar una mica més a la gent del nostre voltant així com a nosaltres mateixos. I sobretot, superar els nous reptes que et porta la vida, així que aquest augment de la ratio és pot agafar de dues maneres o queixant-se o pensant potser és una bona oportunitat per fer cohesió d’equip, buscar noves maneres de treballar, nous projectes que siguin viables en aquest canvi de situació, esforçar-se per acollir encara millor als infants, a les famílies, en general pensar que vam triar aquesta professió per vocació i que amb voluntat i esforç podem afrontar aquest nou repta. Que no vol dir que sigui fàcil, però que no és impossible.
Fa anys que conec a la Neus com a companya de feina i de ben segur que aportarà totes les idees necessàries, les il.lusions i les ganes de treballar per afrontar aquest nou canvi. I també se del cert que ens ensurtirem.