Algú va dir
Algú va dir que no hi ha fracassos, només hi ha resultats. La Catalunya convulsa, confosa i agònica que vivim és el resultat perfectament calculat d’una política colonitzadora que cerca la nostra destrucció com a poble. Qui no ho vol reconéixer pateix una greu miopia d’anàlisi política. I quan aquesta miopia la pateixen els dirigents del país, es fan mereixedors de les sàvies sentències del llibre dels Proverbis " Un sobirà insensat comet moltes injustícies" (Prov. 28,16). Sí, amb la seva acittud irresponsable, feble i obstinada és fan culpables de les calamitats que ens afligeixen.
Tanmateix ja hi ha en aquest país una nova consciència lúcida i poderosa, la dels " qui veuen venir la maldat amagada" ( Prov. 27,12) que se saben prou forts per dissipar-la, i ser els creadors de la nova realitat de llibertat i plenitud que la nostra nació reclama.
Estem segurs de l’èxit perquè en sabem la dinàmica i el fonament en què es sustenta.
L’èxit en qualsevol empresa individual o col.lectiva, no és fruit de l’atzar o d’un destí capriciós, sinó de la pràctica persistent d’uns principis fonamentals. La pràctica d’aquest principis fonamentals fa emergir el nou nivell de consciència que precipita l’èxit.
Tots els homes i dones que hem pres el compromís vital d’alliberar aquest poble, ja no perdem ni un bri d’energia gemegant pels nostres mals. Dirigim totes les nostres capacitats a fer efectiva la solució: Una Independència que situi el nostre Esperit nacional com l’eix vertebrador de la reconstrucció del nostre poble.
Accelerarem aquest procés a mida que més persones deixin conscientment de giravoltar com baldufes al voltant del vell ordre i de les notícies que genera, i ens apliquem en la pràctica d’aquests principis generadors de la consciència que crearà el nou Paradigma Català, radicalment allunyat de la mediocritat imperant.
I quins són aquest principis fonamentals?
El primer i bàsic, perquè és el que fa caure la bena dels ulls, és el de LA VISIO PENETRANT I INTEL.LIGENT. Aquesta visió ens porta a desxifrar les causes profundes dels efectes que patim. I la causa fonamental de l’ensulsiada de la nostra nació i de les greus divisions que patim és que vivim inmersos en l’imperi de la mentida i la tragiversació.
Aquesta mentida ve de lluny, i és l’eina predilecta de les forces de l’opressió que encarem en aquesta contesa. Ja va començar amb el famós lema dels Reis Catòlics " tanto monta, monta tanto…" que emparant-se en la igualtat sobre el paper, iniciava un procés de submissió de la llavors corona catalano-aragonesa als interessos de la corona castellana. En aquell moment va començar el xuclador que ha anat desviant la nostra creativitat al servei d’uns interessos malèvols, oposats a la nostra plenitud. Amb aquest lema va començar la contínua tragiversació dels mots que tant ha minat el nostre inconscient col.lectiu. La mentida orquestrada per la llavors corona castellana i continuada fidelment pel que després es va anomenar estat espanyol i pels seus pinxos, del robatori i l’expoliació, en diuen "solidaridad"; de la colonització uniformitzadora i genocida, en diuen "unidad", i així podríem anar continuant fins arribar a les mentides ridícules, emeses en mitjans de comunicació estatals, que imputen el caos de les infraestructures ferroviàries al principat, a la Generalitat.
L’estratègia és sempre la mateixa: la tragiversació i corrupció de les idees més nobles per amagar una interessos malignes: la usurpació, l’opressió i l’anorreament.
La xarxa d’aquesta mentida és tan densa que molta gent s’hi queda enganxada sense adonar-se que és la trampa que ens ofega, ens corca i ens impedeix trobar la nosra força.
Pe això cal fer-nos conscients:
– que s’ha teixit una mentida per confondre’ns i debilitar-nos.
– que cal trencar el discurs dels ordidors de la mentida, oposant-hi un discurs clar, vigorós i desenmascarador. Caure en el parany del seu discurs porta sempre a terrenys pantanosos on els principis de la veritat i l’autèntica justícia són sovint difamats o totalment ignorats.
Els següents principis ens forneixen amb les capacitats per generar la nova realitat que acabarà imposant-se, i disolent amb la seva llum, la boira de la mentida.
El segon principi és el de LA PRESA DE DECISIO, que impliqui el compromís vital de no acceptar cap altre resultat que no sigui una Independència que situi la nostra catalanitat al centre de la nostra vida pública.
Paoli, el famós alliberador cors, deia que " si la llibertat s’aconseguís amb el desig, tots els pobles serien lliures".
Amb aquestes paraules ens situa al cor d’aquest segon principi, que és el trampolí que ens catapulta cap a una altra dimensió. El mer desig té molt poca força, cal la implicació vital d’una decisió que hagi cremat tots els vaixells de la riba i que no et permeti tornar enrera, per caminar de veritat i amb resolució cap a la creació de la nova realitat.
Les decisions ancorades en el compromís vital són poderoses perquè impliquen una concentració de poder. Tota la nostra voluntat i recursos focalitzada en un objectiu: la consecució d’una Independència digna.
El tercer principi consisteix a CANVIAR LES NOSTRES CREENCES.
Si hom es compromet vitalment amb una decisió, però no creu realment que pugui aconseguir-la, s’està sabotejant, perquè les nostres creences són ordres internes que ens diuen què és possible i què no ho és. Les nostres creences donen forma a cada acció, cada pensament i cada sentiment que experimentem. Per tant, quan el nostre sistema de creences ens fa febles, canviar-lo és el punt central per fer transformacions reals i duradores en la nostra vida personal i col.lectiva. Cal que desenvolupem la certesa que podem portar a terme la nostra decisió, a fi que realment poguem materialitzar-la.
Les creences que forneixen un home amb la certesa i el poder de poder assolir el seu compromís han estat tot al llarg de la història l’autèntic motor darrera de qualsevol assoliment. El dubte no porta enlloc. Només la certesa t’empeny fins a la meta.
I com podem trobar aquesta certesa, aquesta convicció?
Hem estat " maleducats" perquè creguéssim que la nostra vida personal i col.lectiva està definida pels fets externs. Se’ns ha inculcat que som fulles emportades pel vent dels esdeveniments. Sempre s’ha desviat la nostra atenció cap a poders exteriors a nosaltres mateixos, perquè no descobríssim el nostre autèntic poder.
Al centre de cada individu i de cada poble hi ha " un espai " de perfecta plenitud, de perfecta saviesa, de creativitat infinita, d’integritat absoluta. Girar-se cap aquest centre, estar-hi atents, conrear-lo, deixar que es vagi desplegant en les nostres vides ens farà adonar que cap poder exterior pot evitar la consecució de les decisions preses des d’aquest centre d’integritat.
Es ancorats en aquest centre que la nostra autèntica força, el nostre poder se’ns farà evident. Es des d’aquest centre que transformarem les nostres vides i esdevindrem CREADORS de la nova realitat que acabarà emergint radiant de les cendres de les velles i febles creences que ens feien víctimes.
L’autèntica regeneració s’esdevé quan vivim escoltant aquest nucli espiritual, on no hem d’alliberar-nos perquè ja som lliures, on no hem de descolonitzar-nos perquè no hi ha substitucions, on no hem d’aconseguir res perquè ho som tot.
La fidelitat al nostre Esperit serà el transmutador de les nostres velles creences de feblesa. Un espai diàfan de certesa i força en seran els substituts.
Ja he dit en altres articles del bloc que l’autèntic guariment- i som un poble malat, perquè vivim atenallats per la mentida- va de dins enfora, i de dalt a baix. I estrictament en aquest ordre.
La feblesa de les nostres creences col.lectives només serà superada quan ens arrelem en el nostre Esperit, hi confiem i siguem fidels als seus impulsos. La regeneració que aquest arrelament garanteix és el què modela la nova consciència de dignitat, d’integritat, d’intel.ligència, de coratge que ha de caracteritzar els nous líders del nostre poble, els quals han d’acomplir la segona part de l’axioma anterior, per a garantir el guariment de la nació catalana: la substitució de la classe política actual, a fi que aquesta nova consciència que ha emergit des del centre de l’Esser, culmini la seva tasca, transmetent-se des dels qui detentin els llocs de comandament cap a tot el poble català.
El quart principi consisteix en la capacitat de ser FLEXIBLE I PERSISTENT en les estratègies que ens menaran cap a la Independència.
La millor estratègia sovint sorgeix de l’observació atenta d’aquells que ja han assolit els objectius que nosaltres cerquem. Aprendre com pensen, com actuen i quines són les seves creences més íntimes. Tanmateix, la clau de l’èxit en qualsevol estratègia és: a- la determinació de ser flexible per observar-ne les conseqüències, aprendre’n i utilitzar aquest aprenentatge per a fer millors decisions en el futur.
b- la capacitat de persistir en aquest procés fins arribar a l’assoliment de l’objectiu, perquè com deia Thomas Edison, quan li preguntaven pels resultats frustrats en el camí del descobriment que el féu famós: " No estic desencoratjat, perquè cada intent frustrat és un altre pas endavant".
La pràctica conscient d’aquests principis fonamentals- pràctica de la visió penetrant, compromís vital amb l’alliberament, persistència i flexibilitat en les estratègies, i sobretot comunió i fidelitat amb el nostre Esperit nacional, crearà la consciència que alimentarà el renaixement de l’ànima catalana. Renaixement que ja anuncien els dolors de part de la nostra societat convulsa. Perquè cal que tinguem clar que és la nostra consciència el que fa possible la nostra experiència.
Som cridats a ser els creadors d’un gran canvi històric, que posarà conscientment al lloc que li pertoca el nostre Esperit col.lectiu.
Fem-nos-en dignes!!
Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!