En el debat
En el debat sobre la Independència fet la setmana passada a 8tv, un dels ponents que defensava la independència va afirmar que en una Catalunya independent el català i el castellà haurien de ser llengües oficials, sense cap rèplica per part de la resta d’independentistes de la taula. Només una actitud d’estupefacció per part del Sr. F. de Carreres, que com bon espanyol, va mostrar la seva incompressió que hom vulgui la independència per continuar mantenint la llengua colonitzadora. Un botifler va ser l’únic a la taula que es va sobtar de la incoherència enunciada!!. Precisament perquè els espanyols són conscients que el moll de l’os de la colonització descansa en la llengua.
Aquesta assumpció del bilingüisme per part de partidaris de la independència, posa en evidència:
1- que el criteri feble i confós que tants segles de colonització ha incrustat en la ment de molts catalans, no els permet adonar-se que renunciar a la plenitud de la llengua pròpia al propi territori és una claudicació que afecta la nostra Essència, i la qualitat i el sentit mateix de la independència. Cap persona amb capacitat de pensar lliurement, no pervertida per cap pressió colonitzadora podria entendre una afirmació d’aquesta envergadura. I sinó, mireu com va reaccionar el Sr F. de Carreres.
2- que hi ha un sector de l’independentisme que té por de l’enfrontament (dialèctic i polític) inevitable amb els colonitzadors, i pretén evitar-lo claudicant en la qüestió lingüística. Es al voltant de la llengua on els espanyols estan creant la màxima confusió, i on pretenen estovar al màxim el pensament dels catalans, a fi de tombar-lo amb facilitat. I a fe de Déu que ho estan aconseguint, perquè abans de l’enfrontament final ja n’hi ha que es venen la llengua a canvi de res!.
Arribats a aquest punt on ja s’ha constatat la manca de criteri i la feblesa d’alguns representants de l’élit independentista, cal que aquells que ja ens hem desempallegat dels tics del colonitzat i tenim diafanament clar per a què volem la independència aclarim la situació.
El procés d’Independència de Catalunya és un camp de batalla, un enfrontament entre les forces de la LLibertat i les de l’opressió i l’usurpació.
Les forces de l’opressió i l’usurpació encarnades en l’estat espanyol i els seus botiflers cerquen escampar la confusió i crear la por. I per això tragiversen el sentit de les paraules: amaguen la substitució lingüística amb el terme bilingüisme, inventen conceptes per definir la catalanitat- i enunciades per ex-presidents de la colònia-, que cap país lliure, ni ells mateixos acceptarien al seu país…, s’atreveixen a tornar a esgrimir l’amenaça de la violència- recordin les paraules del Sr. Vidal Cuadras en el mateix debat-, per aconseguir que les ànimes més porugues es tornin a agenollar i empassar la submissió abans d’encetar la contesa. Estan tan avesats a emprar la força bruta, exèrcit, GALS, que no s’adonen que aquest tic seu tan congènit posa en evidència la nostra raó. Evidencia que la seva democràcia només és un maquillatge que vol i no pot dissimular un estat d’opressió, que malgrat el canvi en les formes externes, es manté invariable en el fons.
Hem de ser conscients que hi ha entre nosaltres un enemic que fa segles que ens vol destruir, i que juga en tots els fronts. Un enemic que ens manipula burxant la feblesa i la por, que tants segles de colonització i d’ús brutal de la força, han dibuixat com a tret dominant en la psicologia de molts catalans.
Seria bo que ens adonessim d’una vegada que no participem en un joc de saló.
Acarem una batalla cabdal, ja no només pel futur del nostre poble, sinó per a tota la humanitat, perquè la colonització- el gran repte a què ens enfrontem- és una de les eines més perverses de les forces de l’opressió.
Cada nació del món té una ànima que brilla amb una llum pròpia i que aporta la seva originalitat al conjunt de la humanitat. Ofegar l’ànima d’una nació, sobrepossant-n’hi una altra és un crim d’una magnitud que potser costa de copsar a les ments més distretes, però que tota persona íntegra i que estima la humanitat percep clarament.
En aquest nou despertar de l’Era d’Aquari, el desvetllament de les ànimes nacionals, i per tant els processos de descolonització són i seran processos inevitables. El nou nivell de consciència que va emergint instaurarà un nou ordre mundial, on tot el què existeix, homes i nacions, brillarà amb la seva llum pròpia, única i perfecta, sense que cap força aliena els desdibuixi o enmascari. Però hem de ser molt conscients que només la nostra capacitat de posar en evidència la mentida i dels mentiders ho farà possible. Cal que deixem al descobert les trampes de discurs, legals… que l’usurpador ha teixit per fer-nos-hi caure de quatre grapes.
Només hi ha una cosa que els desarma. Confrontar-los amb la Veritat pura i dura, sense pal.liatius.
No poden suportar-la. Els volatilitza.
I aquesta Veritat és que la seva voluntat última és destruir la nació catalana, com ho proven tots i cada un dels seus actes: les guerres a què ens han condemnat, les seves lleis….des que van posar la grapa a casa nostra.
Per això cal verbalitzar ben clar, perquè ho entenguin, que coneixem les seves intencions i el joc que juguen, però que no ens fan por perquè la seva força només se sustenta en la mentida, i això no pot res davant la nova consciència que guia el pensament i les accions de cada vegada més catalans.
Les declaracions fetes en el debat televisiu posen en evidència que la feblesa, la por i la manca d’un criteri clar per part d’algunes veus dintre l’independentisme poden corrompre la Independència abans d’assolir-la, i ens encaminen per una via errònia que donarà com a fruit un avortó híbrid condemnat a morir abans d’hora, en lloc de la Independència digna que aquest país és mereix.
Aquesta feblesa, aquesta por, denota una malatia de l’ànima, que només es pot guarir anant al centre del nostre Esser. Segons la llei de Hering, l’autèntic guariment va sempre de dins cap enfora. Siguem savis, i adonem-nos que la superació de les nostres febleses com a poble, la visió clara d’allò que ens defineix i a la qual cosa no podem renunciar, només serà possible quan fem comunió amb l’esperit català. Quan siguem capaços de percebre el batec d’aquest esperit sota la pell de la nostra terra, alenant en l’aire i en la llum que ens envolta, desplegant-se en el cor i les ments de tots aquells que l’estimen, amb una voluntat infinita de manifestar-se en tota la seva genuïnitat. Quan siguem prou sensibles per percebre’l amb tota la seva bellesa serem conscients del crim que representa substituir-nos la llengua, una substitució que és la violació de la nostra veritable identitat: el caràcter, el pensament i la creativitat catalana.
Els independentistes que no ens hem deixat véncer per la confusió ni per la por, que sabem que la Independència només val la pena si serveix per retornar-nos la nostra catalanitat en absoluta plenitud, assumim el paper de guerrers espirituals amb una tasca molt específica: retornar al nostre esperit nacional l’espai territorial, mental i anímic per a què pugui florir en tota la seva bellesa . La nostra primera tasca és viure-hi en comunió, posar-nos al seu servei.
I Ell mateix ens forneix les armes que anihilaran la mentida, la feblesa i la por.
Ens forneix amb:
– una capacitat de fidelitat absoluta a la seva voluntat, una voluntat que ens vol catalans arreu de la nació catalana.
– la intel.ligència per desenmascarar i acarar les mentides i la petulància.
– el coratge, que és el segell dels homes lliures.
Com diu el poeta"em sento malalta d’amor pel meu país", i em dol al més profund de la meva ànima veure com alguns dels qui diuen defensar la Independència, renuncien amb una inconsciència total al do més gran que se’ns ha concedit. Ser el portadors d’una heretat riquíssima i d’una creativitat inusual: la nostra catalanitat.
Els homes més nobles del nostre poble han donat la vida per sevar la flama d’aquesta catalanitat durant la llarga nit fosca del nostre poble, per fer-la arribar amb dignitat en aquesta hora històrica: la del nostre alliberament.
Els homes i dones que som capaços d’adonar-nos de la trampa del bilingüisme, no permetre’m que la feblesa i la inconsciència faci inútil tant d’esforç i tanta sang vessada. Ens erigim en la veu que denúncia aquests errrors i deixa clar que no tolerarem que prosperin.
Catalans!. Siguem fidels a "l’esperit que ens aguanta" i no permetem que s’hi mercadegi.
Aquesta és la nostra tasca aquí i ara!.
Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els mitjans a Catalunya estan en mans de la sociovergència. Què n’esperes?
Nosaltres, per ara, el que hem de fer és tenir-ho clar.
El castellà té el respecte al igual que tota llengua, però fer-la obligatòria i oficial a Catalunya és la claudicació defenitiva i més del mateix per donar la acabar donant la raó als botxins.
La no obligatorietat oficial imposada del castellà no canviarà de cop i volta res, però serà un punt d’inflexió juridic per a tornar la dignitat del català a Catalunya.