11 de setembre del 2009
<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
El crim central dels
colonitzadors castellans i francesos contra la nació catalana no és
el robatori sistemàtic a què ens sotmeten, ni la deixadesa
d’infraestructures que ofega la nostra economia, ni tan sols el
genocidi físic que històricament ha patit Catalunya,concretat en milers i
milers de catalans morts i exiliats forçosament pel fet d’haver
defensat la pàtria. Per terribles que siguin aquests crims, només
són corol·laris del crim fonamental a què els colonitzadors han
condemnat la pàtria catalana: negar-li la seva manera de ser.
Durant més
de tres segles de submissió forçada i d’una quarantena d’anys de
democràcia formal, però d’opressió i manipulació psicològica,
als catalans se’ns ha fet impossible
la nostra autoafirmació com a poble.
Deixar
perdre la pròpia manera de ser com a nació és la cosa més
alienant que existeix, molt més que la destrucció física.
Perquè la
misèria de l’ànima és molt més trista que la material, com molt
bé recordava el nostre estimat president Macià!!
De què
valen progrés, diners i benestar quan un poble es perd a si mateix?
La pobresa
més gran, la misèria psicològica més profunda brollen d’aquesta
pèrdua de l’ànima col·lectiva
Perquè la
necessitat ontològica més fonamental de qualsevol poble és la de
ser qui és dintre del seu territori. I només en l’expressió plena
d’aquesta ànima col·lectiva rau l’autèntica llibertat.
I aquesta
llibertat autèntica és la que ens neguen tant els colonitzadors com
els polítics regionalistes que s’han posat d’acord en marginar i fer
innecessària la manera de ser catalana dintre mateix de casa nostra,
condemnant-nos així a una folklorització i desaparició segura.
En el procés
d’alliberament que la nostra nació està encetant, és indispensable
reconèixer allò que molts és neguen a acceptar, que UN POBLE QUE
NO ES AMO DE CASA SEVA I QUE NO POT EXPRESSAR EN PLENITUD LA SEVA
MANERA DE SER ES UN POBLE ESCLAU.
Es això el
què van comprendre amb una perfecta lucidesa els patriotes que avui
i aquí homenatgem. Uns patriotes que van assumir que si els hi era
negat el viure com a homes lliures, en la plenitud de la seva ànima
col·lectiva, moririen com a homes lliures.
Es aquest
esperit dels homes que van lluitar amb el preu de la seva sang per
evitar el jou que els volia doblegar i negar, el que avui està
resorgint arreu de la nostra nació i al marge i posant en evidència
la classe política regionalista i claudicacionista que permet
l’esllanguiment progressiu de la nostra identitat, del nostre
caràcter i de la nostra llengua.
Es en
l’esperit d’aquests homes i dones valents que bateguen amb el cor de
la nació, on es manifesta la PRESENCIA de l’autèntica Catalunya,
d’aquesta Catalunya que malda per manifestar-se tot esmicolant la
cotilla insostenible en què l’han atrapada.
Aquesta
PRESENCIA, la nostra manera de ser genuïna i profunda, el cor de la
nostra nació, més enllà de les falses identificacions que tants
segles de submissió han teixit, és l’objectiu i la raó última del
nostre alliberament. Es el tresor que ens retornarà la joia de ser
catalans, l’espurna creadora i l’abundor material.
Maria Torrents
Consellera Catalunya Acció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!