Catolicisme, fanatisme, manipulació i anticristianisme
El problema és que el catolicisme que ens han ficat amb embut –i amb coses pitjors- durant segles ha desfigurat el cristianisme i sobretot l’ha desfigurat als ulls dels sectors intencionadament discriminats des del poder –com les nacions conquerides per Madrid o els treballadors- i l’han fet aparèixer com a simple religiositat integrista, irracional, al servei de les castes dominants i de la set brutal de poder via violència institucional: constantinisme, cesaropapisme, fornicació amb els reis de la terra segons el llibre de l’Apocalipsi (i per cert que amb els pitjors reis: psicòpates criminals de guerra com Franco). La gent religiosa de dretes practica cristianisme a la seva -molt particular- manera. Els antireligiosos d’esquerres hi van a la contra, com si fos assenyat d’anar a la contra, sobretot en certes coses (ve a ser com anar a la contra l’ús de l’escriptura o de la pòlvora perquè l’enemic en fes ús!). Els primers, els beats, hi entenen poc i manipulat, però alguna cosa hi volen entendre. Els segons encara l’erren més: creuen i pretenen copsar-ho (per orgull i superficialitat), però en realitat no ho volen comprendre ni ho estudien gaire a fons, simplement ho rebutgen de manera confusa, amorfa, caòtica (per orgull, ois i mandra). No copsen realment el fenomen ni la qüestió i hi van perillosament a tombs. La guerra del 1936-39 fou això: una guerra entre l’integrisme religiós i l’integrisme antireligiós. Per això tot just els segons –els menjacapellans- ho tenen sempre molt pitjor i duen sempre les de perdre: ells mateixos es claven dins la gola del llop. I és ben difícil de fer-los anar vers lloc més segur car el cesaropapisme els ha encegat com el foc als bous embolats i el propi orgull els impedeix de raonar amb claredat
El moviment feminista començà als Estats Units de la mà de quàqueres des de principis del s. XIX.
Igualment el moviment antiesclavitud també començà dels quàquers. I Greenpeace.
Els quàquers són un grup religiós pacifista que celebra reunions religioses molt silencioses i es dedica també al canvi social i als drets de la gent que pateix marginació o injustícia.
Durant la Guerra 1936-39 molts vingueren a la zona republicana a ajudar, per ex. obriren menjadors gratuïts a Barcelona i d’altres llocs.
I el Barça també fou fundat per protestants, liderats per Joan Gamper, suís protestant catalanista.
Molts avanços socials començaren amb el cristianisme. Així, per ex., l’abolició de la crucifixió (mètode de mort prou comú en el món antic) o del dret del “Pater Familias” a assassinar uns altres membres de la seva família.
El parlamentarisme medieval nasqué a Catalunya gràcies al cristianisme pacifista: Aquí
En comptes de plantar cara als feixistes espanyols, desvien pistes cap a falsos enemics com els cristians, els jueus, els ianquis, etc. (que en un moment donat podrien ser els nostres aliats i amics i gent que en general no ens fan mal com a poble). És a dir els usen de cap de turc o com diuen ells “para marear la perdiz” (la perdiu en aquest cas és l’esquerra valenciana).
És deixar la majoria de la població (que és cristiana) en les garres del PP: Irresponsabilitat, manca de lògica i de sentit comú i deliri sectari.
Mentrestant, el PP ens aïlla socialment, es forra, compra tota mena de gent i de mèdia i ens matxaca
Aquest és l’invent de la provocació a la crua llum del dia
Els qui tant critiqueu l'”occident judeocristià”, hauríeu de provar sort en una altra part
Però, clar, no ho fareu perquè allí la permissivitat és molt menor. Això us retrata en la vostra frivolitat, immaduresa, superficialitat i hipocresia untosa.
En un país islàmic no us tolerarien ni una centèssima part dels insults i difamacions contra el cristianisme que ací us toleren. Utilitzeu ací les males maneres i un orgull pudent i ofensiu tot just perquè l’esperit (no les manipulacions històriques) del cristianisme és pacient i essencialment noviolent.
Els qui clameu contra la “civilització occidental” sou occidentals que heu anat cap arrere com els crancs. Sou tan burros i tan màrfegues que ni enteneu la civilització on viviu.
I tan fanàtics i cecs que ni penseu que totes les llibertats (d’expressió, sexuals, etc.) no les tindríeu en la majoria dels règims i civilitzacions de les quals feu apologia. Allí no duraríeu lliures o vius més que una setmana.
Això us retrata en la vostra burrera profunda i en el vostre coco obtús.
Només sou xiquets malcriats: progres amb empelt de piho (progrepihos).
“La història dels pobles antics (que durà mil•lenis i desembocà en la història de Roma) és la d’un canvi des de la comprensió personal i animal de la vida cap a un model social i estatal. Tota la història, des de la Roma imperial i el cristianisme (història que és encara la nostra) és la de la transformació de la comprensió social de la vida en comprensió divina.
Aquesta comprensió divina, i l’ensenyament cristià que s’hi basa, governa la nostra vida i es troba a a la base de totes les nostres activitats pràctiques i científiques. Els homes de pretesa ciencia, per no examinar sinó pels signes exteriors eixa manera divina, el jutgen anacrònic i creuen que no pot tenir per a nosaltres cap sentit (…).
Hi rau, majorment, la font de les més grosseres errades humanes. Les criatures del més baix esglaó de la comprensió de la vida entren en contacte amb les manifestacions d’un pla superior. Però en lloc d’esforçar-se per copsar-ne el sentit i abastar el pla on podrien meditar el problema més intel•ligentment, el tracten amb llur més baixa comprensió prèvia. I llur decisió agosarada és tant major com que no comprenen de què estan parlant.
Molta gent de ciència estudia l’ensenyament del Crist sense superar el nivell de comprensió social de la vida. I tal ensenyament no els sembla sinó una fusió indeterminada i incoherent (…) No la jutgen sinó per les manifestacions externes: catolicisme, protestantisme, dogmes, lluites contra els poders civils. Talment són com sords que jutgen els sentits i les qualitats de la música només pels moviments que veuen fer als músics.
Alguns pretenen que l’ensenyament moral del cristianisme és bo, però exagerat (…). Repeteixen el que els jueus afirmaven i no podien deixar d’afirmar; en no comprendre les paraules del Mestre, el crucifixaren.
Així, al parer dels entesos d’avui, la llei jueva “ull per ull i dent per dent”, la del just càstig, formulada fa 5.000 anys, fóra més racional que la llei de l’amor (…).
Els predicadors de la fraternitat positiva, comunista, social, proposen, per auxiliar l’amor humà que s’esgota, l’amor cristià. Llur positivisme es fonamentava en l’amor a si mateix. Tal amor, en passar del jo a la familia, i a la tribu, país…no cessa d’afeblir-se. Proposen, com a remei, un amor a la Humanitat sense amor a Déu: uns efectes però sense els fonaments originals.
Tal amor és impossible. On manca la comprensió cristiana de la vida, no hi ha amor cristià; per al qual, en efecte, el sentit de la vida rau en l’amor i en el servei a Déu” (Lev Nicolaievitx Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus i pensador noviolent i moralista socialitzant).
De fanàtics n’hi ha de tots els colors, ideologies, religions o antireligions.
Els religiosos integristes consideren fanàtics als ateus integristes i viceversa, els dretans extrems als esquerrans i els esquerrans extrems als dretans… Així va el món
Allò bo fos que no perdèrem el costum de pensar, més enllà dels odis, de les fòbies, dels clixés, dels prejudicis i de totes eixes idees-fem preconcebudes, de la quincalla ideològica que no s’adiu a la realitat i que baneja tot un sector de gent perquè pense així o de l’altra manera
El diàleg sempre s’ha de mantenir pel bé de la biodiversitat mental i de la interrelació humana i intercanvi d’idees i experiències
LA RESTA ÉS AIXÒ: FANATISME
(Com demostra l’obsessiva campanya antireligiosa d’alguns, que semblen el Dictador nord-coreà, que envia els creients a camps d’extermini, o els primers bolxevics, que crucificaven popes i capellans pel simple fet de ser-ho). (Ah, clar, per a aquests “lliurepensadors” crucificar creients no és “fanatisme”… i així van, mentalment, alguns grillats!)
Encara que personalment sempre he defensat la despenalització de l’avortament de manera activa…hi ha molta gent a l’esquerra que és antiavortista igual que n’hi ha molta de dretes que és pro-avortista.
“Sostenim que l’equiparació d’esquerra i permissivitat de l’avortament és, primer, una mentida de fet i, després, una contradicció absoluta amb els valors que tota l’esquerra deu defendre… No hi ha als nostres dies una afirmacio més reaccionària que la del dret d’una persona sobre la vida del fill no nascut i és una vergonya per a l’esquerra que aixequi la bandera de tal pretès dret” “L’esquerra deu impedir que el ventre de la mare sia el lloc més perillós per al fill” (“Avortament i esquerra. Escrit col•lectiu de 150 signatures pertanyents a les següents organitzacions: PSOE, PCE, UGT, CC.OO. i CNT, 26 d’octubre de 1982).
Des de Madrid volen separar cristianisme i catalanisme a fi d’exterminar-nos per asfíxia. Ja enviaren Lerroux a cremar esglésies “catalanistes” a la Setmana Tràgica de Barcelona (i sabem ara que era un provocador policial) i ja durant la Guerra Civil els feixistes utilitzaren la matança de capellans i catòlics per aïllar internacionalment la República i deixar-la sense armes.
Ara els provocadors que ens envien volen repetir de nou la jugada que els ix tan bé, així que: Atenció a la provocació!
La República Espanyola fou anticlerical, però els qui cremaven esglésies i afusellaven capellans eren majoritàriament de la CNT-FAI (i presoners comuns alliberats, és a dir, delinqüents), encara que també n’hi devien haver de republicans anticlericals rabiüts. Curiosament en l’etapa stalinista (Negrín) foren restaurades parcialment les llibertats religioses i de culte, de cara a l’exterior, ja que la persecució religiosa del 36-37 (amb unes 20.000 víctimes a la zona republicana) permeté una gran campanya del Vaticà a França, Anglaterra, Itàlia i Alemanya contra la República que fou determinant a l’hora de negar-se a socorrer-la les democràcies i a l’hora de donar suport a Franco per part dels feixistes. I és que la ruqueria antireligiosa sempre té un cost enorme i enormement sanguinari en tots els aspectes, malgrat que els nostres irresponsables antireligiosos se’n fumin i es pensin que això no és res. Són aquesta mena de gent la que preparen les catàstrofes històriques que patim i que podem patir en un futur
Secularisme/Anticristianisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!