Tots haureu sentit dir que el pitjor ric és el nou. Els nous rics maltracten més els pobres que els rics de tota la vida, perquè volen diferenciar-se’n
Igual passa amb els comunistes que es claven dins el poder com Iniciativa de Catalunya, o amb els comunistes quan toquen poder, recordem Stalin, Pol Pot, Kum Jin, Ceaucescu i tants altres dictadors sangonosos
Molt sovint els comunistes no són sinó capitalistes frustrats engreixats amb rencors, enveges, rebotats… No dic que tots siguen així, però uns quants sí. I normalment els pitjors són els que acaben manant, la història ho demostra
“L’autèntic destructor de les llibertats de les persones és qui distribueix entre elles els incentius, els donatius i els beneficis” (Plutarc de Queronea, ca. 46-c.120, assagista i historiador biògraf).
El 1939 Stalin pactà amb Hitler la rendició de la 2ª República espanyola a Franco, la partició de Polònia i l’ocupació dels Estats bàltics i d’altres per la URSS mentre que Hitler controlava tot Centre Europa.
1939 October Stalin disappears from the Kremlin for two days to meet secretly with Hitler. (KGB Archives.)
Els historiadors calculen que Stalin assassinà més gent en massa, encara, que el mateix Hitler.
Fins i tot José Antonio ja deixava ben clar que el socialismo español és molt útil i bàsic per a “unir España”: feixistes i comunistes, PP i PSOE pensen tots igual, que no han d’abolir l’esclavitud de les nacions conquerides: “Pero a la hora del triunfo marxista, si llega, se encontrará con que Cataluña, así como Galicia, Vasconia y Valencia -las cuatro regiones, nótese la casualidad, donde el socialismo es menos fuerte-, se separan de la quema nacional, para constituirse en Estados nacionalistas aparte. Ello será la desparición de España y la muerte, por aislamiento, de sus tierras interiores” (José Antonio Primo de Rivera, 14•3•1936). “España es una unidad de destino en lo universal” (J. A. Primo de Rivera 1903-1936, cap nazi madrileny fill de Dictador genocida).
Quin és el socialisme del qual parleu?
Una pregunta senzilla i concreta. Doncs bé, cap dels comunistes i resta que conec no saben mai aclarir-se. Si no ho saben ni ells…ja em contaràs…
És ben demostrable que:
1.- Que els “socialismes” que hi ha no són sinó vendre fum: l’anarquisme per impossible i arxifracassat, el comunisme per policiac, la socialdemocràcia per ser majordom del capitalisme i el revolucionari-ideològic perquè sols és xerrar al bar i cridar mantres a la mani de rigor.
2.-Que això és menat pels qui volen el genocidi contra Catalunya per a dividir-nos i confondre’ns “humanitàriament”, allunyar-nos del real i acusar els realistes o interclassistes de ser “fatxes”, “burgesos”, “proamericans” i coses per l’estil.
Sols són rutina sectaritzada i prejudicis supersticiosos disfressats de “racionalitat”
Els socialismes que hem vist són:
-El comunisme primitiu, el de les tribus perdudes, l’Arcàdia suposadament daurada d’abans de l’Arca de Noè.
-Anarquisme = utopia impossible, perquè mai els Estats voldran autodissoldre’s i si un ho fa l’envairan els veïns.
-Socialdemocràcia=gestors del capitalisme en crisi ideològica.
-Socialisme d’Estat, normalmente stalinisme, dictadures policiaques i sangonoses.
-Alguns casos un poc atípics que tampoc no han durat, bàsicament el socialisme d’Estat hispanoamericà, prou vinculat a la Teologia de l’Alliberament que allí té prou base popular (Nicaragua, Xile, Veneçuela…)
-Lluita armada, guerrilles, etc. (particularment preferesc Gandhi).
-Socialisme utòpic, sia religiós, contracultural, etc. = sols per a petites comunitats (els jesuïtes el van estendre als indis guaranis o W. Penn creà un estat intercultural i desmilitaritzat, però aquestes coses duren poc).
-L’estil cooperatiu, fent especial esment en el cas dels kibbutz, que tenen un cert suport oficial a Israel.
Naturalment hem de remetre’ns a les experiències que han existit i analitzar-les, no sols parlar d’ideals boirosos plens de desigs magnífics (quan no tenim res tendim a ser molt generosos, la cosa canvia quan sabem com és la gent a l’hora de complir i pagar)
Recordeu el que deia el “socialista” Mitterrand (qui fou col·laborador dels nazis durant la IIWW): “Socialisme és tot el que fan els socialistes”. Dissortadament em sembla que retrata molt bé la total confusió en què ha acabat la famosa parauleta.
Dir “nazi” indiscriminadament és la coartada per a no engegar el cervell i veure cada cas concret en la seua complexitat.
Dir “comunista” és el dogma que evita pensar que potser el comunisme real no té res a veure amb els somnis de joventut ni amb les teories d’intel·lectuals.
Esteu fossilitzats i teniu el cervell en encefalograma pla.
Al vostre kitsch socialista somiarotllos, contestem amb un projecte possible de supervivència com a poble
El vostre “socialisme” no significa res perquè és vendre fum, és impossible en una Europa de l’OTAN i de la UE. És demagògia barata.
En què consisteix el vostre “socialisme”? Mai no ho expliqueu. És un mot buit, com demanar la lluna.
Més val amo capitalista amb certa llibertat que eixes Dictadures dites “comunistes” on els buròcrates sàdics substitueixen els antics capitalistes i enfonsen el poble en la misèria, el fanatisme, les guerres i les dictadures policiaques. Entre un Bush i un Stalin preferisc suportar un Bush: almenys coneix uns certs límits.
Les utopies del s. XIX que només porten sang i misèria no poden interessar més que a somiatruites que els importa una merda el dolor de la gent, necessitem un projecte possible: la nostra supervivència com a poble a través d’una independència garantida per l’única potència que ens la podria garantir: els EUA.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!