Ahir l’estrenàvem em penso. Equinocci de primavera. Potser és l’estació més esperada pel seu clima, per les flors, per la saba nova i perquè potser sí que la sang altera en un sentit d’anhel i fortalesa.
Avui amb dos néts i els seus pares hem anat a Montserrat. Els nens amb una mica de bosc ja disfruten i corrent i perseguint-se ja no els cal res més. A l’altura del Monestir feia força fresca i una humitat que molestava. Què hi podem fer? Vull dir que hem tingut un dia de començament de primavera, tal com és.
La nena, com que no vo viu a Catalunya, quan pot venir uns dies amb la seva mare a veure si l’avi fa bondat malda per anar a Montserrat i la hi portem amb molt de gust.
Així és que avui he passat de notícicies, diaris, política, crisi, estafes, dimissions i
després de fer les visites de consuetud ,m’he dedicat a olorar el romaní que té ara mateix una florida impressionant a les costes montserratines de la cara nord.
A la gent del Països Catalans l’olor del romaní ens reconforta i si som lluy de la llar ens la far revenir en el cor i en l’ànsia. Si senyors .M’he passat matí olorant la forta i peculiar olor de la flor de romaní prop dels penyassegats montserratins.
M’he assegut al terra un moment i reflexionant sobre coses boniques he recordat les primeres paraules d’una poesia d’un poeta que, de tant poc conegut no li recordo ni el nom. Recordo el títol de la poesia perquè precisament va d’això:
SI TINGUÉS LA PRIMAVERA.
És un poema força llarg i, ja ho he dit, només recordo la primera cuarteta que transcric per si algún amable, romàntic i sensible lector o lectora entra en aquest modest bloc i li ve de gust llegir-lo;
Si tingués la primavera jo la daria al teu cos.
Primavera i primavera farien el sol de maig,
les garlandes de la Pasqua
i l’olor del romaní.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No havia llegit el teu post i he decidit fer pollastre amb romaní (i ceba i llimona i prou)…romaní d´aquí de casa, que fa molta olor….(també en tenim un pom a la tauleta)
Celebrarem la primavera!
Tu la tens la primavera… a alguna de les butxaques del teu “abric”… sempre n’hi ha un bocí. El romaní blau i el romaní blanc també esquitxen el meu bosc de colors i d’olor.