Llavors ,sense voler, vaig pensar que mentre que quasi la totalitat dels difunts són la gent gran d’aquí, els naixaments no. En aquest poble dels meus amors tenim tot l’arc colorístic i racial que existeix en el planeta si excloem els esquimals. Són gent jove que des de fa anys han anat venint per poder treballar i guanyar-se la vida. Els primers van ser magribins que ara són ja homes de mitja edat.
Després han vingut de tot el tercer món. Xinesos, senegalesos i de tots els pobles subsaharians, de l’est d’Europa, pakistanesos, en fi,una barreja de races i colors. Són gent jove, que de mica en mica i passant les mil dificultats, van logrant de reunir la família aquí (La dona i els fills).Com que solen ser parelles joves els nens són petits, petits i els que neixen aquí encara són més petits.
Hem de concloure, doncs, sense massa por a l’error, i si no s’hi afegeixen noves circumstàncies, que d’aquí uns quants anys el panorama que es podrà veure pels carrers del poble no serà majoritàriament unicolor sinó més aviat una mena de policromia que em penso que farà molt goig.
Jo ja no hi seré a temps de veure-ho. Llàstima.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!