Moises Queralt Bernadas, Bloc

El tòtil és un gripau. Un amfibi escuat que camina pel terra, fa salts i treu constantment la seva llengua prima. De boniquesa, cap ni una. El tòtil de la faula estava enamorat del cant i  la bellesa d’una cadernera. Ves què hi farem. L’ocell, naturalment, el rebutjava sempre,
                                          
                                               Lleig com ets,
                                               rabassut
                                               i ben mut,
                                               no et daria ni un bes.

Però vet aquí que una rufolada amb  pluja i vent fort llançà la cadernera al mig del torrent mentre refilava dalt d’un desmai de ribera. Amb les ales i el plomatge xop no podia arrencar el vol i s’hauria negat. El tòtil, que ho va veure, es llençà a l’aigua, engrapà amb la boca la seva estimada i la retornà a la riba sana i estàlvia sobre l’herba. I li va dir,

                                                A la riba et duc;
                                                allí et deixaré
                                                i un petò et faré
                                                que ara ja puc.

Tant com no sabem qui ens salvarà la vida tampoc les baralles, les polèmiques, les guerres, les guanya sempre el més eixerit i poderós.