Tot això a Europa, amb una clara posició de comandament dels EEUU d’Amèrica i el seu flamant President Obama. Se’l veu tan convençut, amb aquella seguretat tranquil·la, reposada, però ferma, que al final aconseguirà que se’ls accepti sense reserves en la futura organització, económica, política, territorial, bèlica, etc.etc.del món sencer. És molt complicat això. Quan penso, només per a posar un exemple ;quan penso en Xina i Rússia ja en vénen calfreds. No perquè els tingui cap mensa de malidicència. Simplement pel seu potencial demogràfic i la seva política que resta encara llunyana dels conceptes democràtics que marquen(ho haurien de marcar) l’ètica d’Occident.
Ara això sí; el senyor Obama va ser aplaudit arreu. La plaça de Praga feia goig de veritat.I així en tots els discursos que va fer semblava que tothom hi estava d’acord.
Especialment el senyor Zapatero! Ai, el senyor President de l’Estat espanyol. Quina sertmana que s’ha tirat, l’home. Des delpunt de vista polític, ja totel món sap que Espanya és un país d’Europa i que el President del seu govern es diu Rodrgíguez Zapatero. Zapatero pels amics.
Parlant un xic més seriosament (no gaire però) és ben cert el protagonisme del
President en aquesta setmana tan plena d’esdeveniments polítics, entre els quals destacaria, parlant d’Espanya, de l’apropament amb els EEUU. Tot això no em sembla gens negatiu en termes generals.
Ara, com a catalans què? Em sembla que les nostres aspiracions van quedant en un raconet de cara a la paret i els problemes ja van deixant de ser problemes. Per començar, en la seva absència, sembla que el seu propi partit li fa el llit al senyor Zapatero. Un o altre es deu haver adonat que això no pot anar així. No
sé, avui sabrem la hipotètica formació d’un nou govern. Deien aquest matí els noms que tothom ha sentit amb una configuració diferent de la cúpula.Tres vice-presidents.
Ui!, com està d’emprenyada aquella senyora que va vestida d’astronauta del segle XXII, que a vegades sembla que vagi a aixecar el vol. Sí, sí, el vol. Ara s’ho repartía entre dos i ara en seran tres. No s’ho acaba de creure.
Sembla que hi hasoroll de sabres en el PSOE. Però tot això es cou a Madrid. Aquí res. Estem arraconadets. I sense peles. I amb tota la impressió que el Govern de Catalunya no sap què fer. De totes maneres, quan governa a Cataluna el Partit Socislista i a Madrid també, és freqüent aquesta situació. Quan es donaran compte la gent del PSC, vingui d’on vingui, que són el PSC?.
Em diu un amic. Escolta, entra en un hort d’aquest que tens davant de casa i com que et coneixen per veïnatge en deixaran arreplegar quatre tabelles de faves tendres, que ara és el temps; te les guises amb una mica de cançalada i demà ja tindrem notícia del senyor José Luís Rodríguez Zapatero, que com que és de León les faves se les ha menjat sempre congelades. I a més, els catalans amb un platet de faves ens hem conformat tota la vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
faves comptades. Bona nit.
Per cert pots visitar na Marieta ( el meu país d’Itàlia ) que ens té al dia de tot aquesta desgraciada història del terratrèmol