Continúa la teoria: Així ésque aquí ho tenim tot. No sé pas de quina manera ho tenim condensat, però hi tenim tot el món passat. La qüestió està en què el temps, la Terra, té un moviment rotatiu però sempre igual: endevant. Em penso que això es pot acceptar també amb una certa facilitat.
D’aquí es desprendria que encara que el passat hi sigui tot la Terra no el troba mai perquè, precisament, va en direcció contrària del passat a una determinada velocitat. Fins aquí, els allí presents aquell dia no ens vam atrevir a contradir res amb massa vehemència.
Però ara ve el bo. La tecnologia humana (això ja és una especulació) és capaçde construir un giny volador que pugui assolir una velocitat superior a la de la Terra al voltasnt del Sol. Pugem tan feliços a aquesta nau voladora i li donem la velocitat necessària que hem explicat suara.
Si no tenim tard ni ens morim de gana podem estar anys i segles creuant-nos amb la Terra i després de molt de temps (anys o segles) aterrem i tant ens podem trobar el Papa Lluna, com Constantí o Neró o Sant Joan). Em sembla que el nostre conferenciant, aquell dia, no havia fet encara aquest amena de càlculs.
Érem tres o quatre amics i aquell dia vam restar capficats.Després ens hem anat calmant. Però és que aixòde pensar que tot el passat és aquí i,aneu a saber, un dia feu una estirada forta i us trobeu al costat una senyora marquesa de l’Edat Mitjana, no és cosa de païr-se en unes hores.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
o no existeix o és només un efecte secundari del moviment. Qui ho sap, Moïsés? El nostre temps és un present continuat. La memòria n’estotja un esquitx.