19 de març de 2009
Sense categoria
2 comentaris

EL CONSELLER SAURA

Ai recony, ara resulta que Joan Saura, comunista de principi i universitat,home d’ aquestes esquerres que defensen les legítimes llibertats de la lliure expressió i manifestació i que després de donar alguna volta per algun minipartit va i s’apunta a ICV, el partit mes esquerrà de l’arc parlamentari i també resulta que en coalició formen un tripartit que governa i al senyor Saura li donen la Conselleria d’Interior. Quin compromís! Senyor Saura,vostè no recorda quan blasmava en èpoques passades actuacions policials com les que van protagonitzar les seus Mossos d’Esquadra a la matinada d’ahir.

Que els deurien dir al Mossos  a quarts de sis del matí quan  van arribar a la Universitat Central i van practicar la seva feina durant tot el dia fins a la nit?

Mossos i mosses, aquí reniu el pal i aquesta tapa d’olla protectora (és impresionant com s’assembla a la tapadora de  l’olla grossa de fer l´escudella de Nadal la meva àvia) amb aquests estris rodons que tenen també molt de les esquadres romanes.

Pels videus que hem vist van utilitzar més l’agressiu que el defensiu. De quins instruments agressors disposaven els estudiants? En fi ,jo penso que qui vagi parlar donant ordres va dir. El pal és el que guanya la partida. Protegiu-vos, però
atenció amb el pal. I els policies s´ho van creure perquè van treballar més del que calia.

Els recomano que si no ho han vist facin una bona repassada de totes les filmacions que es poden veure en aquest mateix diari digital de les brutals càrregues mossoesquadrines.

Jo li recomano de tot cor que dimiteixi immediatament Sr.Saura. Immediatament. Ens estalviarem d’esbrinar qui va donar l’ordre i com la va donar. No tornir a dir les inconcrecions que va dir en la seva compareixença perquè no hi ha cap cos policial que estigui dues setmanes per aclarir “els errors”. A Catalunya no, Saura. A Catalunya no!

  1. mal me pesi. No sabemcap on mirar i que no ens caigui la cara de vergonya i a ells sembla que no els hi cau res i no amollen les cadires per res del món. 

  2. Sí que recorda, ell en té molta de memòria històrica, ja ho van fer al 37-38 amb les txeques, atemorir al poble els hi es molt fàcil. els què no em d’oblidar som nosatres, el poble, la gent del carrer i el camp.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!