Em refereixo ,naturalment, a aquestes xifres astronòmiques de les quals parlen constantment aquests senyors (ministres, comissaris, caps d’estat) ,que surten tan ben vestits a la tele i que no acaben mai explicant qui els té els calés. Jo, abans de començar aquestes ratlles he fet un petit balanç personal i els puc assegurar que el seu resultat no té res a veure amb aquestes xifres de milions d’Euros o Dollars que s’esmenten en aquestes reunions.
Naturalment que si ara féssim una breu i somera explicació del funcionament financer resumit dels estats capitalistes i l’economia de mercat podríem saber alguna cosa més del camí que segueixen aquests milers de milions,nous i vells, que aquests dies sentim explicar que es posen sobre les taules dels estats i de les grans multinacionals. M’ha semblat sentir que s’emeten nous capitalsd’efectiu. Allò de la Casa de laMoneda. Però jo no ho sé segur.
Sembla evident que la crisi provocada pel descens de consum provingui de que el poble s’ha endeutat excessivament, especialmente en el sector immobiliari. Allòde poder tenir un pis propi. (Els drets humans diuen en algun lloc que totes les persones tenen dret (el mateix dret per a tothom)a tenir una casa en condicions per a viure’hi amb la família. És que si no fós dramàtic faria riure.
Molts treballadors refiant-se de que a casa hi entraben dos jornals es van endeutar en la compra d’un pis, que moltes vegades no estava encara acabat.
I ara passen dues coses. La promotora immobiliaria no pot acabar de construir degut a la crisi del sector que com que no ven obra nova no té calés per a pagar sous i materials.I per altra banda l’entitat bancària, a la qual no se li compleixen elsp agaments mensuals es pot fer seva la part construïda de l’immoble. Sembla que no es pugui creure.
Per demés no reprobeu als Bancs la manca de rigor en l’estudi de la concessió de crèdits perquè fan veure que no ho senten. Això sí, rebran una insuflació econòmica important pactada amb el senyor Zapatero i el seu equip. Tothom sap que el Passiu de la Banca no és de la Banca. És en bona part un passiu exigible
pels depositaris dels diners. La Banca no pot fer fallida. I d’altres sectors fonamentals podríem dir el mateix (automòbil,construcció)
Tot això ha anat la mar de béper treure roentor a les converses sobre la financició de l’Estatut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
1) Els espanyols malbarataràn i usaràn la quantitat més important dels diners que tu aportes contra tu i els teus interessos.
2) Els diners només serveixen per què els bancs continuen amb el negoci i si n’hi ha més negoci comprant un altre banc o invertint en altres actius enllà on més beneficis creuen que puguen donar, que invertir-los en determinats individus, families o empreses atrapades per la crisi sense els suficients garanties i recurs.
Quan la crisi l’ha creada el propi sistema financer per concedir credits sense les suficients recurs, garanties i viabilitat.