Una nova cançó Brams, que grans que són, Inaguració.
Senyores i senyors, alcalde, regidors:
jo això mai no ho he fet i no en tinc traça,
però em va fer molt feliç que se m’escollís
per fer inauguració d’aquesta plaça.
I a part que ha millorat per la gent del veïnat
serveixi això per fer un gran homenatge
i posar-li per nom, com ja sabrà tothom,
el d’un insigne i magne personatge.
Estela intel·lectual, cronista magistral,
gran referent del medi radiofònic,
demòcrata il·lustrat, vós sempre heu destacat
per la recerca d’un ambient harmònic.
Sou, Federico, gran entre els grans,
heroi nacional dels Països Catalans.
Sense vós segur, segur, segur, segur,
segur que no seríem tants.
I el mèrit no és només pixar fora de test
i fer-ho des de dalt del presbiteri,
sinó acabar sent el líder referent
que guia el periodisme de l’imperi.
Potser no en sou conscient però, pel que es va veient,
si persistiu en un treball tan noble,
com en Jaume I acabareu també
tenint algun carrer a cada poble.
I dueu al genoll una perla
que confirmarà arreu del món
la fama d’estalviadors
que tenim la gent d’aquesta terra,
que amb una sola bala
haurem guanyat la guerra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi, si us plau, esborri’n-me de la pertinença al grup de la gent “aquesta terra” de la darrera estrofa. No sóc partidari de fer més martirs, ni de fer propaganda a uns o als altres.
“Llavors Jesús li va dir: ‘Torna a embeinar l’espasa, perquè tots els qui empunyen espasa, a espasa moriran.'” (Mt 26:52).
Atentament