Les presidencials franceses

Barri del Panteó, París. Les protestes contra el president electe, Nicolas Sarkosy, lluny d’apaivagar-se s’agreugen dia rera dia. En aquests moments, la policia ha pres literalment el cèntric boulevard Saint-Michel (al costat del Panteó): estacions de tren tancades, aturades parcials de la circulació, desenes de gendarmes anti-avalots controlant el carrer… El motiu? Els estudiants de l’Université Paris I s’han declarat en vaga, han ocupat el recinte universitari i han "decretat" el tancament d’un dels edificis del campus. Protesten contra la liberalització del sistema educatiu que Sarkosy va prometre en campanya. Sembla que d’aquí a pocs minuts sortiran al carrer per manifestar-se i és per aquest motiu que la policia ha decidit acordonar la zona. Al barri (un indret molt tranquil amb petits comerços i restaurants) es respira tensió i molts establiments ja fa hores que han decidit abaixar la persiana perquè témen que hi pugui haver aldarulls. Molt probablement, per quart dia consecutiu, aquest vespre es reproduiran les protestes contra Sarkosy en diferents punts del país. Ahir van ser especialment virulents a Rennes. Abans d’ahir a Tolosa i Lió. A París, a l’espai de protesta habitual a la plaça de la Bastilla aquest vespre s’hi podria sumar la zona del Panteó.
La situació, tot i no ser tan greu com durant les revoltes a les banlieues de fa dos anys i mig, comença a preocupar seriosament les autoritats franceses. El Partit Socialista – que ha rebut crítiques per les declaracions que Ségolène va fer l’últim dia de campanya anunciant situacions de violència si guanyava el candidat de l’UMP- ha fet diverses crides a la calma i les associacions socials que treballen en els barris marginals també miren de fer veure als joves que aquesta no és la forma correcte de protestar. Però a diferència de fa dos anys i mig, aquestes protestes no tenen el seu focus principal a les banlieues sinó que en gran part s’estan produint al centre de les principals ciutats del país.
Fins ara, han estat protestes bastant improvisades, convocades per SMS o per internet i, en principi, sense cap organització al darrera més enllà del lema "Stop Sarko". Però a partir d’avui ja s’han estès al món universitari i amb consignes i reivindicacions més concretes i clares. I tot això quan encara falta una setmana perquè Jacques Chirac cedeixi el càrrec a un Nicolas Sarkosy que s’ho mira tot tranquil·lament des d’un iot de luxe a Malta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!