Al vent

Jordi Tudó

1 de març de 2019
0 comentaris

Alcatraz

Una visita obligada, si viatges a San Francisco, és l’antiga presó d’Alcatraz. És en un illot ubicat al centre de la badia, a dos quilòmetres de San Francisco (Califòrnia). Fou ocupat pels castellans (1769), que l’anomenaren “isla de Alcatraces”. El 1851 l’illot esdevingué possessió dels EUA, fou fortificat i s’hi edificà una presó (1868) que pertanyé a l’exèrcit fins al 1933, que passà al departament de justícia, com a presó federal. La penitenciaria fou clausurada el 1963; la seva utilitat no compensava els costos del manteniment elevat de la instal·lació. Va convertir-se en parc nacional el 1972 i va rebre la designació de National Historic Landmark el 1976 i 1986.

L’illot i la presó reben molts turistes d’arreu el món (es parla de més d’un milió de turistes l’any). Les pel·lícules i les llegendes sobre Alcatraz han fet gran el mite. Ja ho fan, això, els americans: ho han convertit en un símbol dels EEUU i, a més, fan negoci. Ho han fet amb altres edificis, també.

Dels catorze intents de fuga a l’època de la presó federal, el més conegut va ser l’ocorregut el juny de 1962, quan Frank Morris i els germans John i Clarence Anglin van aconseguir esfumar-se per l’aigua. Van fer servir impermeables com a flotadors i, sembla, anaven cap a San Francisco. Mai van trobar-se el cadàvers; es creu que es van ofegar.

Aquí en teniu una breu ressenya:

https://es.wikipedia.org/wiki/Isla_de_Alcatraz

Es tractava d’una presó d’alta seguretat; per tant,  només era per a homes perillosos i no hi havia oficials dones. Així, per exemple, s’han creat mites sobre l’estada a la presó d’Al Capone i Robert Stroud, l’Home Moixó d’Alcatraz. La majoria de presoners eren persones que havien estat problemàtiques en altres presons.

La presó mai va funcionar al màxim de la seva capacitat. Hi havia una mitjana de 260 presoners i, com màxim, arribà als 302. Existien 336 cel·les remodelades disponibles, tot i que  les cel·les a l’hivern eren gèlides.

Una norma de la presó d’Alcatraz, la número 5, deia:

Vostè té dret a rebre menjar, roba, alberg i atenció mèdica. Qualsevol altra cosa que rebi és un privilegi.

A Alcatraz hi ha autoguies per poder escoltar la història d’aquesta presó: on dormien els presoners més perillosos; la cuina, que era gran i un dels llocs més perillosos, motiu pel qual els oficials i vigilants estaven més atents i més alerta. A la cuina hi havia un material sensible per als presoners: forquilles, ganivets… i tot això, a les mans d’aquests presos que, a més, estaven junts a l’hora de menjar, doncs una bomba de rellotgeria a cada àpat.

Un dels guies, quan li demanem l’autoguia, ens pregunta en anglès d’on som. La resposta és “Barcelona, Catalunya”, i amb un català quasi perfecte amb accent americà ens diu efusivament: “Que tingueu molta sort amb la independència!” Vam quedar glaçats, de pedra! Mira com ens observen a tants quilòmetres de distància.

Una visita interessant, amena i amb final feliç.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!