Mirades

Amb aquests articles intentaré mostrar o fer entendre la meva visió particular
de les ciutats, edificis, urbanisme, monuments i tot el que vagi sorgint.
Una miqueta sobre mi…
Tortosina de cor, Barcelonina de naixement i un toc basc que encara tinc dins
meu. Després d’haver acabat la carrera a Barcelona i trobant-nos en
la situació en què ens trobem, vaig decidir traslladar-me a Roma. Per
què Roma? Es pot dir que aquesta ciutat és el bressol de l’arquitectura, i em
cridava l’atenció estudiar una mica més el que seria l’arquitectura existent, i
com fer-la perdurar al llarg de temps. Per això vaig decidir embarcar-me en
aquest viatge i estudiar Restauració arquitectònica i cultura del patrimoni.
A vegades no ens en adonem de les coses que tenim davant nostre, tenim
vides molt agitades i la major part del temps no percebem el què realment ens
envolta de la manera justa. Sempre va bé, per exemple, agafar un dia que
tinguem lliure, sortir a passejar i veure realment la ciutat i el barri on vivim. El
millor per a aquests casos és perdre’s, començar a caminar i deixar-se

sorprendre per on ens pot portar el camí que triem.
Això és el què vaig fer quan feia poc temps que havia arribat a Roma: màquina
fotogràfica a la mà, plànol a la bossa (per si no sabia tornar a casa) i començar
a caminar.
Vaig trobar un lloc que em va impactar i que va despertar en mi un punt de
curiositat. Caminant pels carrerons de Roma vaig arribar a la plaça de Campo
dei Fiori, una plaça freqüentada tant per turistes com per la gent de la zona.
Una vegada hi vaig ser, vaig enfilar un carreró no gaire transitat i de sobte vaig
trobar una arcada que donava a un pati interior obert. La meva curiositat i jo,
vam decidir entrar, i al instant, em van envair mil sensacions, ja que és un lloc
on sembla que s’hagi aturat el temps.
Es tracta d’un pati compartit per diverses cases d’època medieval modificades
profundament al llarg dels segles.
Només amb el color de les façanes ataronjades, color típic de les façanes
romanes, ja se’ns mostra com un racó acollidor. Les plantes que pengen dels
balcons inunden aquest taronja amb verds vius i petites flors. Estenedors a les
finestres amb la roba penjada assecant-se al sol, gats dormint en mig de la
placeta, altres intentat arribar a una de les finestres de les quals surt una
oloreta de menjar recent fet, unes quantes bicis aparcades vora la porta de
casa i un antic carretó de fusta enmig de la plaça.
Doncs bé, aquest lloc és conegut com “L’arco degli acetari”. El nom prové del
què potser es venia en aquest lloc, un tipus de beguda. Arquitectònicament
parlant, hi ha una cosa molt interessant, la casa medieval típica romana o “casa
a schiera”.
Aquesta tipologia arquitectònica ve de la Domus del món romà, que es
desenvolupava al voltant d’un pati de grans dimensions. Després aquest espai
es va anar fraccionant amb el pas dels anys en diverses construccions
aferrades unes a les altres. Conservant la funció distributiva del pati, apareixen
les escales externes o amb un primer tram extern que recorren la façana de
l’edifici. Al final d’aquest tram d’escales, i abans d’arribar a la porta d’entrada, hi
ha un petit pòrtic. Una de les altres coses a destacar, és la mitja arcada sota
l’escala que obre l’accés a l’ambient de la planta baixa, un lloc destinat
normalment a una petita botiga, una bodega o menys freqüentment a un
estable.
A Roma hi ha molts llocs que ni tan sols gran part dels romans sap que
existeixen i els denominen la Roma sparita, la roma desapareguda.
Arribats a aquest punt, podríem pensar: quants llocs hi poden haver prop nostre
que no en sabem la seva existència? Doncs bé, a partir d’ara i amb la vostra
ajuda, seria un bon moment per anar-los descobrint.
Adéu i fins la pròxima! O Arrivederci!