El Micaco Verd-i-Negre

Partidàs (a priori) aquesta tarda a Badalona. La Penya rep a un Girona que és co-líder i que, a més, té a en Raül López a les seves files. La història es repeteix: un jugador format al Joventut un bon dia va marxar per ser famós, guanyar diners i títols. Òbviament als aficionats verd-i-negres això no ens va fer gens de gràcia, xoca completament amb el model d’esport (i en molts casos social) amb els que creiem. Tant és que ajudis a la gent jove a formar-se i els hi donis oportunitats, en qualsevol moment poden marxar i jugar pel teu rival. Si els hi posen un bon feix de bitllets davant, ni tota l’ètica del món els aturarà de marxar.

Al menys els precedents ens deixen algun consol. En Jose Antonio Montero se’n va anar al Barça per no guanyar res i per regalar-nos una pilota que va valer una lliga. I, fins al moment, en Raül, tampoc ha tingut massa sort des de que va deixar Badalona. Al Madrid va encadenar lesió rera lesió, i a Utah… doncs tres quarts del mateix. És innegable que és un molt bon jugador, possiblement el millor tècnicament que s’ha format a Badalona. Mira’t des d’aquest punt de vista, li desitjo el millor perquè si és tan bo, és perquè ha treballat dur per aconseguir-ho. Ara bé, com a aficionat verd-i-negre, no puc donar suport a gent que abandona el club on s’ha format enlloc d’ajudar-lo a ser més gran. Per això, avui el xiularé quan surti a la pista.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!