PERE HORTÓS I CUNÍ. (1932-2012)
METGE I SEXÒLEG
TESI D’ HISTÒRIA, 1974.
Després de la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, el 1957, el Pere Hortós i Cuní, ja metge i en exercici lliure de la medicina, no en tenia prou per entendre el mon i afrontar la consulta mèdica amb els estris que havia rebut de la Facultat de Medicina dins d’ una Universitat de Barcelona limitada i constrenyida per la post-guerra franquista.
Els aires de renovació de la reinstarurada Universitat Autònoma de Barcelona, en aquesta etapa final del franquisme, el van engrescar a començar un altra carrera (1968-69,aprox.), estudiant una de les altres grans passions de la seva vida: la Història, la Història en majúscules, la de Catalunya en el context de la de Civilització Occidental, és a dir, la recerca de contextualitzar la Història de Catalunya i la de cadascun de tots nosaltres dins la Civilització Occidental i això en relació amb la medicina de cada dia i amb la sexualitat i la patologia i la psicopatologia de la vida quotidiana amb l’ ajut de Sigmund Freud, de qui havia llegit i estudiat,pel seu compte, ja en aquesta época gran part de la seva obra completa, que en Pere Hortós tenia en una edició en dos volums, amb una edició, amb un paper d’ aquells prims i prims, com si d’ una Biblia és tractés.
L’ edicte de Milà, l’ any 380 després de Crist, fent oficial el cristianisme a l’ Imperi Romà, fou considerat per en Pere com un fet cabdal a la història de la Civilització Occidental, que va condicionar les relacions interpersonals i de manera concreta la sexualitat entre les persones a través de la interferència en les vides d’ aqueixes persones de l’ Església Catòlica, que va mediatitzar i condicionar les relacions més íntimes i interpersonals i sexuals, tal com ja havia estudiat i descit Freud, i havia continuat fent-ho,més endavant, un altre autor que en Pere Hortós va rescatar i portar entre nosaltres de l’ altra banda del Pirinèu: Wilheim Reich, però de tot això ja en parlarem en un altre capìtol.
LA TESI: ”RELIGIÓ I MEDICINA A L’ ÉPOCA DE LA RESTAURACIÓ MONÀQUICA A BARCELONA. 1875-1900.”(1974).
La Tesi va obtenir la qualificació d’ ”EXCEL·LENT PER UNANIMITAT” del Tribunal Acadèmic de l’Autònoma.
En aquesta època,en Pere Hortós i Cuní, va coincidir a l’Autònoma de Bellaterra amb extraordinaris mestres de la Història del nostre país, deixebles ja de Vicens i Vives, per la seva prematura mòrt als 50 anys, com el gran Joaquim de Nadal, o l’ incommensurable i lúcid Josèp Fontana o el mateix Joaquim Maria d’ Abadal i de Vinyals, entre molts més professors extaordinaris. També hi va coincidir amb joves mataronins i maresmencs, com l’ Àngel Tarrés, en Pep Illa, en Ramon Prujà, la Carme Maltas* o la Mercè de Clascà i en Víctor Girona.
Heus ací, l’ enllaç de la Biblioteca Universitària que conserva la Tesi:
*Hem corretgit el Mercè Maltas,erroni, per Carme Maltas a instàncies de l’aportació d’ en Pep Illa, veieu-ne el comentari ací davall.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La Mercè Maltas a qui fas referència, és en realitat Carme Maltas i Freixas.