Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

 
  Aquest fou el  títol que es va donar a una exposició fotográfica, celebrada el 1995, dedicada a les torres de guaita i de defensa del litoral continental dels Països Catalans,. Es tracta de prop de dues-centes fotografíes recollides  pel profesor britànic Edward Cooper, un dels millors especialistes en arquitectura militar medieval, que va dedicar grans esforços a estudiar la línea de defensa mediterrània continental de la corona catalanoaragonesa. 
 
  Torre de la Talaia (L’Hospitalet de Llobregat)

  Actualment, aquest conjunt de fotografíes es troba dipositat a la Casa Espanya -imponent casalot que data del segle XVI-, seu del  Museu  Municipal de l ‘Hospitalet de Llobregat, on no per casualitat es troba la torre de la Talaia, la qual, conjuntament amb l’espluguenca torre de Can Clota, tenia la funció de defensar el darrer tram del Llobregat -llavors navegable- fins al mar.
   Era una línea defensiva destinada a prevenir, tot avisant la población, les incursions dels corsaris -especialment virulentes en el segle XVI-, principalment barbarescos, i així poder protegir el desenvolupament de les activitats comercials i agropequàries, fora de l’àmbit de les zones urbanes, atès que els principals nuclis de població ja disposaven de castells.
 

Torre del Gerro (Dènia)

Hi havia una tipología de torres força diversa, des de les quadrades, més d’acord amb la tradició romana, a les circulars, de clara influencia musulmana. Moltes es trobaven annexes als habitatges de determinades famílies, les quals, en aquest cas, els  podien servir de refugi.
   Aquestes torres constituïen un sistema coordinat que progressivament arribà a abarcar tota la costa catalanovalenciana. Habitualment es comunicaven amb senyals de fum i foc; a tall d’exemple tenim el procediment promulgat per Pere III el Cerimoniós a les  Corts de 1384: “La talaia de la torre més propera al punt amenaçat ha d’encendre una foguera quan aparegui l’enemic si és a la nit, i ha de fer un señal de fum si és de dia. (…) La torre del Castell de Perpinyà ha de repetir el Tcontacte fins a arribar a la torre de Madeloc , sota la qual hi ha Peralada i els altres llocs darrera les muntanyes”.

Torre de Madeloc (Cotlliure)

   Cal esmentar, però, que la línia de torres tenia un perillós punt feble a les boques de l’Ebre -tot i la proximitat de la torre de Sant Joan, als Alfacs, la torre de Camarles i les torres de l’Aldea -, ja que a través del curs del riu  es podia accedir navegant cap a l’interior.
   Precisament, per a prevenir incursions i per a defensar aquesta important via de comunicación fluvial -vital per a l’abastiment de blat de l’interior a les ciutats litorals, i també de llana- es van bastir poderoses fortaleses en punts estratègics. Les  més imponents són la fortaleza tortosina de la Suda i els castells de Miravet i de Mequinensa  -altres fortaleses eren el Castell d’ Amposta, el Castell de Móra i el d’ Ascó-, que amb la seva  presència completaven admirablement la barrera defensiva constituïda per les torres del litoral.
 

Castell de Mequinensa