Tots recordem com no fa pas massa anys, la gent del SNP (Partit Nacionalista Escocès) s?emmirallava en la capacitat i el nivell d?autogovern de Catalunya. Aleshores fins i tot érem un referent per a ells, on havien d? encetar una autonomia naixent . De fet la nostre empremta es fa evident fins i tot amb el magnífic edifici del Parlament Escocès amb segell català…
Ara, les eleccions escoceses han estat per nosaltres una lliçó i jo diria, un bri d?esperança. Després de 50 anys de domini Laborista que semblava inapel·lable, la victòria ha estat per un partit declarat independentista en la vella, tradicional i clàssica Gran Bretanya! Tot un terratrèmol que ha fet sacsejar la vella Europa!
Sí que és cert que no serà possible, probablement, l?anunciat referèndum per a la autodeterminació, però la victòria i el creixement de l?opció sobiranista, ha estat inapel·lable.
Només hi ha una via, i és la de les urnes. Només hi ha una opció, i és la de guanyar les eleccions! La resta són pals de cec…
Tots estem profundament preocupats pel que dirà el Tribunal Constitucional, i com quedarà el nostre ja retallat Estatut. I fem ben fet. Lògicament perquè aquest és l?instrument del que ens hem dotat per tal d?avançar en l?autogovern…. tanmateix, la solució és a l?escocesa: tenir la majoria suficient a les urnes per tal d?afrontar l?etern conflicte amb Espanya des d?una posició d?avantatge.
En el marc Europeu, que és el nostre. Després de demostrar que votar independentisme és útil per millorar les condicions de vida de la gent, que és el que estem fent des del govern, i a l?escocesa, és a dir amb un creixement espectacular a les urnes…
Tinc una discreta impressió -potser només és esperança- de que la ciutadania està començant a obrir els ulls. El tortuós camí de l?estatut hi ajuda, i les eleccions a Escòcia també. Un bri d? esperança, doncs…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Perdoni, però ERC ha recolzat un espanyolista, i espanyol, com a president, cosa que ni CiU ho havia fet, i ha esvaït (momentàniament) les esperances del camí envers la sobirania de nostre poble. Malgrat tots els partits parlamentaris, el "problema català" existirà sempre, sempre.., encara els Montillas, els Mas i els Carod de rigor (els d’ICV, la marca blanca, no en compten). Per això em sembla de contingut irònic aquest comentari sobre Escòcia.
Passo de la cinquantena, extremeny fruit de l’emigració de començament dels setanta, amb la catalana com a llengua familiar (i en possessió del nivell C), català fins la medul·la i separatista (no m’agraden els eufemismes) des de fa més de quinze anys. Per això tinc prou força moral (la llengua materna, per descomptat, va ser la castellana) per dir que vostès han recolzat un espanyol, i espanyolista, que ha de traduir els seus pensaments perquè no en sap ni parlar la nostra llengua, havent-hi viscut trenta-sis anys.