30 de març de 2007
Sense categoria
3 comentaris

Crida a la calma

Què no s?enganyi ningú! Després del batibull d?aquests darrers dies, som exactament on érem. És a dir amb la feina de desplegar l?estatut i a l?expectativa del que passarà amb el Tribunal Constitucional.

Bé, exactament on érem pel que fa a l?estatut. Hem fet un pas enrere, però, tots plegats, pel que fa a la confiança de la societat en general amb els seus polítics…

Faig una crida a la calma. Ja es farà l?anàlisi convenient en el sí de cada partit -nosaltres també, naturalment- però tenim una gran oportunitat de nou de connectar amb la ciutadania amb les eleccions municipals.

És el moment de la realitat quotidiana, de passar comptes de la feina feta durant aquests quatre anys que afecta al dia a dia de la gent , i de renovar la confiança cap els nostres regidors i regidores d?arreu!

Estic segur que en totes les poblacions (les més de 700) on presentem llistes, han vist llunyà  tot l?embolic d?aquests dies i ho saben separar acuradament de les eleccions municipals, on, realment, la ciutadania contrasta el rigor i la feina feta dels seus representants.

Calma, doncs, i centrem-nos en els programes i propostes que Esquerra presenta al conjunt del territori!

  1. Heu esvalotat el galliner per a que el Parlament demostrés que no és més que un joc de qui la diu més grossa o qui pixa més lluny, millor dit qui pixa més fora de lloc. Des d’on sou abans que demanar l’autodeterminació (per altra part ja votada altres vegades) podríeu apretar fort en temes com: l’aeroport, la 3a. hora, RENFE, llei de dependència, TV3 i el País Valencià, a l’hora d’aprobar pressupostos als del "talante",… aixó faria més per ensenyar el camí de la independència als no convençuts que voler (?) organitzar un referèndum de calçotada…  Per altra banda, prefereixo no qualificar la seva postura de "crida a la calma" després de que vareu "pronunciar el nom d’autodeterminació en và" i provocar el merder d’aquests dies per a res o pitjor per a desencís i estupefacció de molts…      

  2. estic content de veure que algú a ERC està per l’autocrítica, per ajudar-vos a fer-la de moment a les municipals tindreu un vot menys.

    quina manera de frivolitzar i fer partidisme en temes vitals..

    i a Madrid com riuen,…

  3. No és una qüestió de calma, és com ens refem de la decepció. No dubto que sou molts els que treballeu. I bé, molt bé. Però la dona del Cèsar no només ha de ser honorable, ho ha de semblar. I amb en Carod i en Puigcercós (que el cap a i la fi són els que manen i en són responsables), la dona del Cèsar sembla ves a saber què (mantinguem les bones formes i la calma).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!