ESQUERRA RECLAMA A ZAPATERO QUE COMPLEIXI EL COMPROMÍS DE PUBLICAR LES BALANCES FISCALS PERQUÈ SINO NO ÉS LLEIAL NI JUGA NET -)

Amb aquesta noticia he rebut avui en el meu mail de l’Esquerra digital. La revista digital que ERC envia als seus militants i simpatitzats.

La noticia sembla que tingui la data del 28 de Desembre, el dia del Sant Innocents, però té data de primer de Juny…

La Noticia diu:

El president del Grup Parlamentari d’Esquerra, Agustí Cerdà, ha reclamat a José Luis Rodríguez Zapatero que el seu executiu compleixi els mandats parlamentaris d’aquesta legislatura, "que l’insten a publicar les balances fiscals de Catalunya, el País Valencià i les Illes, de manera que es pugui saber què aporten aquests territoris a les arques de l’Estat i què en reben d’ell en concepte inversor".

El ministre espanyol d’Economia, Pedro Solbes, va informar l’any passat el llavors portaveu Joan Puigcercós que el grup d’experts encarregats de definir el mètode per calcular les balances fiscals havia acabat els seus treballs. Segons Cerdà, el citat mètode no pot servir d’excusa, ?perquè a l’Europa occidental tots els països que publiquen les balances fiscals utilitzen el sistema de fluxos monetaris. Ningú no creu que un ministeri d’un estat com l’espanyol no conegui la xifra de les balances fiscals". Per això mateix, el diputat ha instat Zapatero a "publicar les balances fiscals abans del proper debat de política general, perquè l’opacitat no és lleialtat ni jugar net".

Renoi, quan he llegit la darrera frase m’ha vingut un no se què que m’ha fet pensar que els nostres representants al Congrés Espanyol son passerells i es passejant per Madrid amb un ciri a la mà.

Com poden dir això de "…no és lleialtat ni jugar net", però a on es pensen que estan, en un pati d’escola primària o el congrés Espanyol és una convenció de Sants Innocents!.

Quina lleialtat poden esperar d’en Zapatero després d’enganyar-los cada anys amb el pressupostos mai complets d’inversions per Catalunya, amb la NO aprovació de l’Estatut que el parlament havia consensuat amb el 80% de suport malgrat que ho havia promès, forçar a Maragall l’expulsió d’ERC del Govern, boicotejar les seleccions catalanes, fer decrets que vulneren les competències del pobre migrat Estatut, negar reiteradament el traspàs de l’aeroport del Prat i sobretot de negar-se cada any a publicar les balances fiscals.

¿Quina lleialtat i sobretot joc net poden esperar d’aquest govern espanyol, millor dit, de qualsevol govern espanyol?

Perdoneu companys diputats del parlament de Madrid, que no veieu que cada any heu estat còmplices innocents (?)  donant suport al pressupost de l’Estat Espanyol malgrat tot aquest joc brut i deslleialtats vers a ERC i sobretot a Catalunya?.

Si realment voleu que és publiquin la Balances Fiscals, el que heu de fer és amenaçar amb no votar el pressupost d’enguany, ja veureu com de seguida les publica. Però estic segur que dient-li al ZP que  ha "publicar les balances fiscals abans del proper debat de política general, perquè l’opacitat no és lleialtat ni jugar net." és com dir-li a un estafador que digui quants diners ha estafat a la pobre persona estafada perquè es lleial a la persona estafada i vol jugar net. Estic segur que al ZP aquestes  paraules de lleialtat i joc net no deuen tenir cap valor per a ell!  

Com diu molt bé en l’article d’en Salvador Cardús a l’Avui , ERC és com la vaca Bòrnia: "Fins dimecres al matí, aquest article s’havia de titular L’Esquerra cega. L’article podia haver començat així: "Topant de cap en una i altra urna, / avançant d’esma pel camí del pacte, / se’n ve l’Esquerra tota moixa. És cega". Però el mateix dimecres a mitja tarda, després de l’anunci de Jordi Portabella i en homenatge al seu coratge, l’article va passar a titular-se L’Esquerra bòrnia. Si més no, algú semblava que tenia ulls a la cara! Matiso, doncs: "Ve a abeurar-se al poder com ans solia, més no fa el pacte ferm d’altres vegades, ni amb ses companyes, no: es queda sola". (Versió lliure de La vaca cega, de Joan Maragall).

Si els diputats del congrés d’ERC segueixen amb aquesta política tant innocent, de veritat em creuré que el ciri que porten a la mà fa tanta llum que els enlluerna i com diu en Salvador Cardús si ERC segueix cega i continua de la mateixa manera, la pobra Vaca "Topa de morro amb l’esmolada urna / i recula afrontada… Però torna, / i abaixa el cap a la menjadora, calmosa".

El problema és que en els properes eleccions al Congrés d’Espanya ERC potser tindrà la topada de morros tant grossa que ni abaixant el cap podrà trobar cap menjadora. Estarem fora, sense cap diputat o com a màxim hem tindrem un parell.

Però com que l’esperança és l’últim que es perd, acabo aquest bloc fent meva també la darrera frase d’en Salvador Cardús en el seu article: 

"Però la recuperació de la vista en un ull, em fa pensar en uns altres versos, aquests inspirats en Pere Quart: "Temps era temps, hi hagué una ERC cega: / que torni l’ERC de la mala llet".

Que torni l’ERC d’abans del 2003!

Endavant companys del Reagrupament.Cat

Afegeix un comentari

Respon a pet Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *