A Gusen: entre la memòria fèrtil i la internacional del dolor (16.00 hores)

Dante va escriure sobre l’infern, però mai va trepitjar Gusen. A l’infern de l’infern de l’univers concentracionari nazi van matar 2.000 republicans.

Gusen ha sucumbit a l’especulació. No en queda res. Només el crematori i perquè un particular italià, que hi va perdre un germà, va comprar 1750 metres quadrats on s’aixeca el memorial. Un altre triomf de la memòria.

On Joaquim Amat-Piniella (autor de K.L. Reich, censurada en el seu dia pel franquisme) ha rebut l’homenatge del Bages, avui, ara i aquí. Amat-Piniella va morir el 1974 i mai va tornar a ser el mateix: les senyals duren sempre, les cicatrius de l’anima no es tanquen, la seva mirada a la foto és un pou de dolor que intentes comprendre.

Ningú va tornar mai a cap normalitat. L’estrany va ser sobreviure a Gusen, que es va engolir 40.000 vides. Avui, veus de Manresa, han llegit al Memorial la introducció inèdita del llibre:

“A la ‘nova Europa’, forjada amb sang innocent, devastacions i misèria, els espanyols antifranquistes no tenien altra plaça que la d’un pot de cendres..”

“Una idea de la vida i de la mort d’aquests ciutadans del món que han creat, enfront el feixisme, la internacional del dolor (…). Reeixir en aquesta comesa tindria el doble valor d’haver aportat la nostra veu a la requisitòria del món contra la barbàrie dels feixismes i de tributar als caiguts el més fervent dels homenatges i el més pietós dels records. Milions d’homes foren assassinats perquè estimaven la llibertat; moriren tots perquè la humanitat pogués viure…”

Brecht dixit: “O tots o ningú. Un sol no pot salvar-se”

Gusen-Manresa, 7 de maig de 2005

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *