El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

18 de febrer de 2010
4 comentaris

Manual inacabat per anar per la vida: Guillem d’Efak sentit per Joan Martorell

El poema de Guillem d’Efak Manual inacabat (per anar per la vida) dóna títol a l’espectacle poètic, musical i visual que ens ha ofert el jove pianista i compositor de Porreres Joan Martorell. Hem vist relligades la música i la poesia, com ho han estat sempre al cor i als llavis d’en Guillem d’Efak.

En Joan Martorell ha construït l’obra enllaçant tres peces : poemes recitats, acompanyats de música , poemes fets cançons i cançons inèdites d’en Guillem. Acompanyen la composició projeccions d’imatges del fotògraf Pep Bonet

Per a cada poema hem sentit una breu introducció, nascuda de la voluntat  de comunicar-nos l’emoció de la primera lectura de l’obra d’en Guillem i com i per què el seduïren els versos i els temes que ens proposa.

L’autor s’endinsa en l’encontre amb el poeta i cantant – vital, exuberant, sensible, transgressor – des de l’admiració i l’amor. Efectivament en Joan a més de compositor i intèrpret d’aquest Manual inacabatés alhora el company de na Guida , la filla gran d’en Guillem i na Mònica. Molt d’amor, doncs, bategant a l’aire i entre els acords.  Aquest 15 de febrer , 15 anys exactes de la mort d’en Guillem, el recital pren una vida i un significat molt especials. El Principal era ben ple una tarda de pluja. Per acompanyar a na Mònica i a na Guillema hi érem els amics, i molts i moltes d’amants de l’obra de d’Efak.

Joan Martorell va oferir les seves composicions en la formula de trio: veu femenina, guitarra i piano. La veu és de la mallorquina Marta Elka, a la  que hem sentit cantar al Bluesville amb força i ganxo i la  guitarra del també mallorquí Toni Pastor. El piano el toca ell mateix i els versos recitats ho han estat per l’actor i doblador català Jordi Boixaderas, una veu greu, convincent, amb força i sentiment, que fa per els potents versos de Madona i l’arbre: Jo som el Vent, fecundador unànime…

Tot l’espectacle va tenir calidesa i un bon ritme, harmonia de música, veus i paraula viva. El blues inèdit ‘De set a nou’ va ser una de les peces més reeixides i aplaudides.

Per aquells que no conegueu l’obra d’en Guillem d’Efak us en faig cinc céntims

Guillem d’Efak va néixer a Asobla, Guinea Equatorial el 1929 i va morir a Palma el 15 de febrer de l’any 1995. Va pertànyer als Setze Jutges i fundà a Barcelona els emblemàtics locals de cançó catalana La Cova del Drac i La Cucafera.

Poeta i cantautor, va obtenir el Carles Riba 1969 amb el poemari Madona i l’arbre i el Premi Ciutat de Palma de Teatre 1973 amb El regne en mig del mar. Ha publicat entre d’altres els poemaris : El poeta i la mina (1966) Madona i l’arbre Proa 1970 i Consell de Mallorca 2005, Erosfera Manacor 1982, Poeta en bicicleta Manacor 1984 Capellet de vidre, Palma , 1995 Món- paisatges :darrer quadern Benissalem 1997

Breu tast del poemari: Madona i l’arbre

Jo sóc el vent, fecundador unànime.

Tinc els dits irisats,

com els del nin que ha agafat la papallona.

Jo sóc el vent total.

Jo sóc l’embat suau i delicat

amb els dits impregnats de pol·len

De fullaca són les rodes del meu carro

A l’esquena el tro , més enllà la pluja.

…/…

Darrera meu,
contemplau la terra
vençuda i fecundada.
Contemplau l’espasme del fasser
sota el llamp i tro de la mà meva;
i el vessar de llavors enrampades
que provoca la meva arribada.

A l’esquena el tro, al davant la pluja.
Jo sóc el vent, fecundador unànime.

…/…

 Aquest sóc jo, l’arbre,
net i retallat contra l’alba.
Les meves salives són denses,
potent el tronc, poderoses i
espesses les meves sabes.

…/…

I que me’n fan de mal aquestes branques teves
vinclades pel pes excessiu
de la fruita no recol·lectada!

Inútilment madurares somnis.
Avui tornen a terra
sordament desplomats.

El pelegrí no ha trobat la teva ombra
ni el pastor el teu fruit.

 I que me’n fan de mal els estels
que entre el brancam 
encara me conviden!

  1. Gràcies per aquesta crònica i fer-nos recordar amb aquest tast el poemari de’n Guillem d’Efak, tota la seva bellesa i bonhomia.
    Música i poesia …  una unió perfecte per una vetllada veritablement magnífica.
    Bon dia. 

  2. La gran sort de Guillem d’Efak -l’obra del qual, insisteixo, no coneixia prou- és que no és un referent del passat, sinó un mite ben viu.

    A qui, precisament, Maria del Mar Bonet també reivindica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!