El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Hi ha aquella boira avui que és aigua del cel que tot ho xopa i ho embolica. Cau l’aigua constant i excessiva.
El vent llança les fulles grogues del magraner i les restes de fruit damnat. De tant lleugeres i menudes fan un ball neguitós i sincopat fins a caure i ser arrossegades per l’aiguat.
Les capçades dels lledoners es despullen i mostren el fruit pansit com un retret. Es malmenen els dàtils sorgits recentment de la baia immensa i generosa, un cullerot de noces celestials que rodola també carrer avall.
Llisquen papers i cartes d’amor dejectat, anuncis de convits de colorins i de pizzes a domicili, com barques suïcides cap a l’embornal.
L’aigua baixa suara precipitadament com un riu, suara permetent la petja de les gotes, un seguit d’ulls i boques , com besades, atònites pupil·les de neguits estroncats. Es mou com si fos viva. Em captiva
El dia es va fent fosc en lloc de crèixer cap a la llum i em fa peresa tot, només mirar com l’aigua cau i retenir-ne la remor. Em clou al vèrtex de la nit on tot hi era concentrat i tot era a punt de començar com una llavor que només els déus privilegiats podien comprendre, no pas nosaltres. Ahir vora la mar caramulls d’algues s’aplegaven a la platja i a la voravia ballaven, com dits de paper i serpentines mortes, les restes de naufragis que anunciaven la tempesta.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ha agradat el teu escrit però saps que m’ha passat? que he confós la imatge per una lluna… es un forat oi? que encercle d’alguna manera el cel?
Ací també plou aquests dies però d’una manera moderada, s’entrecreuen els espais de sol i núvol -més nuvolat que altra cosa- i fa un fred que altres anys no havia fet fins al gener. Amb tanta boira jo també estic mandrosa.
Ens passem la vida recontruïnt les restes del naufragi. I, fins i tot, el forat de cel d’unes ruïnes s’esdevé una magnífica lluna.
Una foto i un text molt bonic.
Més brillant, més viva …. has tret la foscor amb aquesta nova fotografia.
Davant les foscors, cal cercar la llum … i sempre es troba.