El pèndol de petites oscil·lacions

Érem tres, jups, al fosc de les veremes,
Amb mar als ulls i vinassa a les mans,
Quan fuma el rec a la sal de les selves
I un plor d’infant espurneja al serrat.

Érem dos, drets, al roc de les estrelles,
El cor sangós, sense forma ni dards,
Quan crema l’erm i sangloten les brees
Als clots latents de les feixes dels fars.

Era jo sol, ombrós entre ombres velles,
Figuratiu d’una altra ombra, a l’escar
On amarina, entre xarxes esteses,
El son de tots en febrejants foscants.

Érem ningú, fullats per les tenebres
Quan plou la por en els pètals dels aigualls,
I l’altre, el Pur, llibert d’arjau i veles
Salpa, vident, cap el clarós Instant
                                     Port Lligat, agost 1953

Aquest poema de J.V.Foix es troba al recull On he deixat les claus, Obra poètica, V. Quaderns Crema 1988

Avui 119 anys del seu naixement, 28 de gener de 1893, demà 25 anys de la seva mort, 29 de gener de 1987. Néixer i morir a l’hivern, amb la fredor i l’austeritat, i alhora, just quan l’aspra escorca de l’ametller floreix, pot ser una bella metàfora de l’escriptura i la vida de Foix, on aspror, solitud, austeritat, i fortalesa  conviuen amb fantasia, màgia, bellesa i fragilitat

Imatge: Poema visual de Foix, manllevada al bloc tenaçment humil