Trencavèl
Comentaris polítics de Martí Cabré
"La caixa de tots" era el lema de la Caixa de Catalunya ja fa uns quants anys. Quan patrocinava el "Vostè jutja" a TV3. Quan a TV3 feien programes amb consciència nacional. Però aquest lema ja era incorrecte; hauria de ser "La caixa de tothom".
Hi he pensat avui al rebre una publicitat de Caixa Catalunya on ofereixen unes copes de vi si es compleixen unes condicions. L’oferta la presenten en un paper de qualitat, a color i que vol transmetre sensació d’elegància. El que sempre volen transmetre els venedors del món del vi. Però està tant mal feta que la denuncio per dos motius.
El primer motiu són les faltes que conté. La Caixa Catalunya no es pot pagar un corrector? Al revers hi trobem Tamany real. A l’anvers hi trobem barriques i l’aroma afruitat o l’aroma de mel és un dels més fàcils de reconèixer. On és l’elegància? Desapareix engolida pels barbarismes.
El segon motiu és el punt de vista de l’oferta. L’apartat Els nostres vins es refereix a les diverses regions vinícoles del nostre país: Andalusia, Catalunya, La Rioja i Ribera del Duero. Rebla el clau amb "De nord a sud, d’est a oest, és fàcil trobar al nostre país una regió que tingui la seva pròpia denominació d’origen". I ho remata amb un mapa polític d’Espanya, amb les Canàries i sense Portugal (i sense Llívia ni el Perejil), amb les nostres denominacions d’origen: Alella, Calatayud, Costers del Segre, Lanzarote, Toro, Valdepeñas, etc.
Ja els he deixat un missatge. Aquest és el gir de Caixa Catalunya amb la presidència de Narcís Serra. El mateix dels qui volen repensar el catalanisme.
Repensem-lo.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser aquests publicistes de Caixa Catalunya només llegeixen L’Avantguarda (ai, dic la Vanguardia) i per tant no han pogut aprendre més català. A més tothom sap que parlar català fa pagès, i uns quants barbarismes col·locats estratègicament potser volen donar la impressió que "ep, som pagesos, però fins a un punt!".
Per cert, em pregunto si ara que en Montilla farà classes de català s’hi apuntaran els altres polítics, perquè n’hi ha alguns que fan pena. Més ben dit, gairebé tots fan pena: Trias, Saura, Clos, etc. Costa trobar un polític que parli un català genuí i bonic.
També podríem parlar dels tertulians d’en Bassas…
La primera part del text, per cert, era humorística. Estic d’acord amb tu que és una vergonya, encara que potser no hi veig tant la relació amb la política.
Bienvinguts a la Catalunya post-nacional.