Trencavèl

Fa unes setmanes vam anar a visitar els escenaris de la Batalla de l’Ebre amb la família. És encomiable l’esforç que estan fent alguns ajuntaments per recuperar amb un mínim de dignitat els escenaris d’una batalla clau per la nostra història i també per la història del s. XX.

Us poso els enllaços del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre i l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya.

Tot plegat ve perquè avui he comprat en un quiosc el llibre "La batalla del Ebro", que forma part d’una d’aquestes col·leccions de llibres de quiosc. El llibre original és de Inèdita (2004) i ara el publica RBA (2006). Els autors en són A. Besolí, D. Gesalí, X. Hernández, D. Iñiguez i J. C. Luque.

M’ha cridat l’atenció per en X. Hernández, autor de la imprescindible Història militar de Catalunya, quatre volums bàsics per als amants de la història militar.

Aquest nou llibre és molt fresc i àgil. M’agrada molt com es planteja l’enfoc de la batalla des d’un punt de vista català, sense perdre la visió internacional i espanyola. Amb la mirada catalana (vaja, el que no tenen alguns periòdics escrits i editats aquí). I una mirada moderna, sense el clàssic sectarisme que provocava fins ara la historiografia espanyola de la guerra del 36-39, tant per un com per l’altre bàndol (ni el sectarisme que continuen mostrant passat l’any 2000 alguns periòdics escrits i editats aquí).

Per fer-vos venir salivera, us poso alguns exemples de la introducció:

"La resistencia de los jóvenes combatientes republicanos, mayoritariamente catalanes de los barrios obreros, fue extrema en todos los combates y provocó, en definitiva, una carnicería. […] El Ejército Popular aguantó porque defendía la propia tierra […] mientras las fuerzas catalanas se sacrificaban en el Ebro, el resto de frentes republicanos permanecieron prácticamente inactivos. Nadie se movió seriamente para ayudar a Cataluña, que quedó abandonada a sus propias fuerzas y a su propia suerte."

"[Cataluña] fue tratada como país vencido y sobre el cual se ejerció derecho de conquista […] [Cataluña] como formación nacional cultural quedó colocada al borde de la extinción"

"la Batalla del Ebro recordaba las coordenadas que ya se dieron en la Guerra de Sucesión española, que tuvo también una dimensión internacional, peninsular y de guerra civil"

"No es casualidad que el proceso de destrucción cultural de Cataluña que propició el franquismo tratara de ocultar la epopeya catalana que significó el esfuerzo del Ebro. A menudo […] se ha intentado conjurar cualquier interpretación de la batalla en clave catalana. Así, la Batalla del Ebro se nos presenta aún hoy como un enfrentamiento entre ejércitos españoles, dirigidos por generales españoles sober un escenario casualmente catalán. Estas visiones son por descontado interesadas y poco rigurosas, y persiguen, en definitiva, el secuestro de una parte fundamental de la historia de la sociedad catalana contemporánea"

"[…] la resistencia de la República en Cataluña, con la frontera de Francia en la retaguardia y las posibilidades de hipotéticos abastecimientos por ella, era factible. En este sentido una opción estratégica de los dirigentes republicanos hubiese podido pasar por sacrificar el territorio republicano y salvar Cataluña. Sin embargo, se optó justo por lo contrario: sacrificar Cataluña para intentar salvar al resto de los territorios. Sin duda, esta decisión estuvo mediatizada por prejuicios culturales atávicos."

Un bon llibre!

Per cert, que la foto que acompanya aquest apunt és falsificada, tal i com expliquen a Miravet mateix: el riu és massa profund en aquesta zona com per passar-lo a gual. Pura propaganda, com la que mostren avui alguns diaris amb photoshops d’en Franco a Hendaia. Podeu veure altres manipulacions fotogràfiques a zombitime, periodista digital o malas-noticias.

PS. Molt interessant l’entrevista de Vilaweb TV sobre la colonització espanyola de Guinea Equatorial, que podeu veure ací.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!