Trencavèl

Tamara Zlotnikova és una membre del partit rus Yabloko que ha dut temes de medi ambient a la Duma. De la poca informació que en podem trobar a Internet, però, la majoria fa referència a la seva lluita per aconseguir que el govern publiqui tota la informació sobre les proves de Totskoye, Orenburg.

La província d’Orenburg forma part del Districte Federal del Volga, a Rússia. És propera al Kazakhstan. Una de les comarques d’Orenburg, Totskoye, ha estat des de fa temps un centre d’experiments i proves de l’exèrcit rus.

Acabada la Segona Guerra Mundial, la dissenció entre els EUA i l’URSS va crear la Guerra Freda. Des del primer moment els estrategues dels dos bàndols van creure que hi hauria una guerra nuclear sobre territori alemany. La qüestió era arribar preparats a aquesta guerra i intentar que no es convertís en una guerra global, la Tercera Guerra Mundial.

Aquesta creença al final no es va revelar certa, per sort per a la humanitat, però durant molts anys va condicionar el comportament internacional de les dues superpotències. Com a exemple, la necessitat de tenir aliats forts a Europa va fer que Eisenhower revertís la política anticolonialista de Roosevelt i permetés al Regne Unit i França que usessin la força per mantenir els seus estatus colonials. Els EUA van sentir les conseqüències d’aquesta política de suport a la França colonial quinze anys més tard, al Vietnam.

Però durant el 1954 encara es creia que hi hauria una guerra a Alemanya. Per estar a punt per aquesta guerra, russos i americans van preparar el seu exèrcit per a l’ocupació de terreny bombardejat per armament nuclear tàctic. Fa poc s’ha pogut conèixer que el 1954 el Mariscal Júkov va ordenar fer uns exercicis tàctics amb armament atòmic per simular un combat a Alemanya. Normalment les proves atòmiques russes es feien al desert proper a Semipalatinsk (a l’actual Kazakhstan), però per dur a terme aquest exercici calia un entorn ecològic similar a l’alemany. L’indret triat per a l’explosió va ser Totskoye, Orenburg.

Els poblets propers a la zona van ser evacuats i l’exèrcit hi va enviar la divisió 270 de fusellers, 320 avions, 600 tancs i 600 semiorugues. L’explosió va tenir lloc a les 9.33 del 14 de setembre de 1954, per una bomba de 40 quilotones (el triple que a Hiroshima) llançada per un bombarder Tupolev Tu-4. Aquest avió era la còpia russa per enginyeria inversa dels bombarders B-29 americans que havien caigut lluitant contra els japonesos a Manxúria (recordem que Stalin va mantenir-se neutral davant Japó durant tota la guerra i no va atacar fins després d’Hiroshima, i que encara avui les Kurils són territori conquerit).

Cinc minuts després de l’explosió l’exèrcit rus va bombardejar la zona amb armes convencionals i la va ocupar amb els destacaments assignats. L’operació era supervisada per Júkov, Vasilevsky, Rokossovsky, Kóniev, Khruixtxov, Bulganin i Kurchatov.

La zona propera era habitada per mennonites russos descendents de baptistes alemanys i l’anomenaven Nova Samària. Katharina
Nachtigal explica que les dones dels pobles veïns estaven enfeinades amb la collita de síndries quan una llum encegadora va omplir el cel. Tothom va veure el bolet nuclear que s’encenia a 50 km de distància. Al cap d’uns minuts el vent va començar a arrossegar cendra i arbres morts de la zona de l’explosió. “No ho toqueu!”, va cridar una dona anomenada Helene Schröder. “Podria estar contaminat”.

Tamara Zlotnikova denuncia que el 1997 la ciutat d’Orenburg (que no va
ser evacuada) presentava una quota de radiació dues vegades major que la de
Txernòbil. De la resta, poc ha transcendit. Se sap que el pilot i
el copilot de l’avió Tu-4 van morir de càncer uns anys més tard i que,
quan la divisió va tornar als barracons, una colla de soldats van morir
per diverses malalties. Però l’exèrcit va ocultar les proves i va falsificar les cartilles dels soldats involucrats per simular que es trobaven a altres llocs. Avui, dels 45.000 soldats i residents dels pobles
veïns, encara no se’n sap res.

Apunts relacionats:

• 204. Samira Bellil i l’infern de les “tournantes”
• 186. Sayed Perwiz Kambakhsh
• 180. Yo acuso, d’Ayaan Hirsi Ali
• 162. La lògica de Ben Tre i el prestigi del periodista
• 150. Free Burma
• 109. El puzzle de la Stasi
• 78. Rachid Bouchareb, els goumiers i Sétif
• 74. Unitat 731
• 73. Holodomor
• 38. Hugh Thompson
• 26. Stalin a Samara
• 25. Gulag

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!