Trencavèl

Avui fa cinquanta anys que els hongaresos es van revoltar contra l’ocupació soviètica del seu país. Fa uns mesos us parlava d’Imre Nagy, el Primer Ministre que va recolzar la revolta tot i saber que firmava la seva sentència de mort. Avui us parlo de la revolta més gran que hi va haver contra el totalitarisme comunista.

El record encara és ben vívid. Després de la Segona Guerra Mundial, el 1949, Hongria mantenia l’economia funcionant al 90% dels nivells d’abans de la guerra. Però amb quatre anys de domini comunista, el 1953, els sous reals ja havien baixat al 60% i la producció industrial al 30%. L’URSS va prohibir a Hongria participar del Pla Marshall.

El país es va arruinar, el deute extern es va començar a acumular per culpa de la mala gestió i va arribar el racionament. El 1955 Hongria va voler sumar-se al Pacte de Neutralitat que va aconseguir Àustria, però altre cop l’URSS ho va impedir. L’ambient es va escalfar i el 1956 es va aprofitar la desestalinització per reivindicar els noms d’alguns polítics executats pel règim.

El 23 d’octubre els estudiants van prendre el carrer i l’ÁVH (les forces paramilitars comunistes) van disparar contra uns quants joves. L’exèrcit va donar suport als manifestants i va atacar l’ÁVH i les tropes russes que estaven aquarterades. Imre Nagy va esdevenir Primer Ministre i va pactar un alto el foc amb les tropes russes, que el 30 d’octubre es van retirar de Budapest.

Amb l’obertura dels arxius secrets, avui sabem que a la trobada del Presidium del Comitè Central Soviètic del 31 d’octubre es va decidir aixafar la revolta. Mentre Zhukov (l’heroi de la Segona Guerra Mundial) era partidari de pactar, Molotov (l’artífex del pacte nazi-comunista) va pressionar Khruixtxov fins que va declarar que una Hongria fora del Pacte de Varsòvia donaria ales als imperialistes (EUA, RU i França), que en aquells moments feien una forta pressió sobre l’Egipte de Nàsser pel conflicte del Canal de Suez.

Així, el 3 de novembre, l’ambaixador soviètic a Hongria, Iuri Andropov (que el 1982 arribaria a ser Secretari General del PCUS), va invitar una delegació hongaresa encapçalada pel Ministre de Defensa (Pál Maléter) a pactar la retirada soviètica. Els hongaresos van ser enganyats i Ivan Serov, el cap de la NKVD, va empresonar tota la delegació, acusats de traïció. La invasió va començar.

Per evitar problemes, l’URSS va atacar Budapest amb disset divisions dutes des de Sibèria, formades per centreasiàtics que desconeixien els idiomes europeus i que creien que estaven atacant un Berlín encara controlat per les tropes nazis.

A les cinc del matí del dia 4 de novembre, Imre Nagy va emetre un comunicat on demanava a Occident que hi intervingués. L’exèrcit hongarès es va mantenir fidel al seu govern però va ser massacrat per un atac conjunt de l’aviació i l’artilleria soviètiques. Els tancs van avançar pels carrers de Budapest fent foc amb les ametralladores contra els vianants. Els barris obrers van ser bombardejats repetidament fins que el 10 de novembre es van rendir els últims resistents.

Uns 2.600 hongaresos i uns 800 soldats russos van morir en els combats. Dos-cents mil hongaresos van fugir del país, tretze mil van ser empresonats i tres-cents cinquanta executats. El Partit va passar de tenir 800.000 a 100.000 militants. Els membres destacats del Govern d’Hongria van ser executats. El Cardinal Mindszenty, acusat de traïció, es va refugiar a l’ambaixada dels EUA, on va viure els següents quinze anys, perquè es va negar a exiliar-se.

Mentrestant, a Melbourne s’estaven celebrant els Jocs Olímpics. La delegació hongaresa va ser totalment incomunicada per tal que no sabessin res del que passava al seu país. Quan se’n van assabentar, tot ja havia acabat. La selecció de waterpolo, però, s’havia d’enfrontar a semifinals amb la selecció de l’URSS. Els atletes van discutir si podien separar l’esport de la política, però va ser impossible. Els russos els estaven esperant, i aquell va ser el partit més violent de tota la història dels Jocs Olímpics. Va acabar abans d’hora, amb els espectadors agredint-se i amb la piscina plena de sang.

La revolta hongaresa comença a tenir un lloc en l’imaginari audiovisual. Us poso el tràiler de la pel·lícula Children of Glory (2006), que també podeu veure en aquest enllaç del YouTube.

Quentin Tarantino ha produït també el documental Freedom’s Fury (2006) sobre els fets de Melbourne (YouTube).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!