Trencavèl

Aquest home es va fer famós perquè el setze de març de 1968 va aturar la matança de My Lai, l’escàndol més greu de l’exèrcit dels EUA en la Guerra de Vietnam (1965-1975).

Durant l’Ofensiva del Tet, el 48è Batalló del Front Nacional (el Viet Cong) va intentar capturar Quang Ngai però va ser derrotat pels nord-americans. Es van retirar a la zona de Song My. La Companyia Charlie del 20è Regiment de la Divisió Americal (creada el 1942 per combatre a Guadalcanal) va rebre l’ordre de netejar els pobles de Song My de guerrillers Viet Cong.

Els habitants van ser avisats per evacuar el poble, però la companyia es va trobar amb tot el poble ple de nens, dones i vells. Cap guerriller. El tinent William Calley va començar a fer execucions sumàries com a mesura de pressió per saber on era el Viet Cong. Després tot el poble va esdevenir un infern.

Hugh Thompson, que pilotava un helicòpter de reconeixement, va aterrar llavors al poble i va marcar amb fum verd un grup d’habitants ferits, per avisar els helicòpters mèdics. Quan el capità dels EUA Ernesto Medina va començar a rematar els ferits, Thompson va ordenar a la seva tripulació, Glenn Andreotta i Lawrence Colburn, que disparessin contra qualsevol soldat que disparés contra un civil. Això va aturar la matança. Cinc-cents quatre vells, dones, nens i bebès havien estat acribillats.

Gràcies a Hugh Thompson l’escàndol es va fer públic, tot i que l’exèrcit només va condemnar a Calley, d’entre els vint-i-sis soldats que van participar en els assassinats. My Lai va ser un dels casos que va jutjar el Tribunal Russell, un intent de fer un tribunal internacional per jutjar els crims de guerra dels EUA, integrat per una barreja de pacifistes i comunistes (Russel, Sartre, Lelio Basso, Beauvoir, Dedijer…).

Aquest tribunal, però, només va rebre suport i finançament de les dictadures comunistes, ja que es van negar a jutjar els crims fets en aquests països o pels seus exèrcits (per exemple, al propi Vietnam), ja que segons ells, en la lluita contra els EUA qualsevol mètode era acceptable. Recordem que Sartre es va negar a condemnar els assassinats dels atletes israelians durant els Jocs Olímpics de Munich, sota el pretext que eren agents de l’imperialisme nord-americà.

My Lai va ser també molt important per la jurisprudència militar que va generar. L’argumentació habitual que l’estrés del combat i la manca de temps per reflexionar impedia condemnar un soldat per matar civils, va ser desfet per l’actuació de Hugh Thompson, que emmig d’un combat va poder discernir perfectament que els morts eren civils desarmats i va poder aturar els trets havent però d’amenaçar amb armes alguns superiors jeràrquics.

El 2004 "60 minuts" va fer un reportatge sobre Hugh Thompson. Li van preguntar què pensava dels companys de la Companyia Charlie. Va dir que li agradaria ser prou fort com per perdonar-los, però que no podia. El sis de gener d’aquest any Hugh Thompson va morir als seixanta-dos anys, al Centre Mèdic per Veterans d’Alexandria, Louisiana.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!