Trencavèl

A principis dels setanta, Somàlia, que desitjava conquerir Ogaden, un territori etíop habitat per somalís, va començar a rebre ajut militar massiu de la URSS. Mentre Somàlia reforçava i entrenava les seves tropes, a Etiòpia el dictador Haile Selassie, armat pels EUA, era destronat pel consell militar.

El nou president, Mengistu Haile Mariam, va començar una època de repressió salvatge contra la població civil i contra els moviments independentistes, com els d’Ogaden. Com a exemple, les famílies havien de pagar els costs dels escamots d’execució dels seus familiars i, si s’havia decidit que un cadàver havia de quedar-se uns dies al carrer, intentar enterrar-lo equivalia a l’execució immediata.

La URSS va intuir que s’estava creant un règim marxista-leninista pur i va convèncer Mengistu de tallar els vincles amb els EUA i associar-se amb els comunistes. Mengistu va acceptar encantat i la URSS va passar a controlar tota la banya d’Àfrica.

Però el 1977 Somàlia va entrar a Ogaden per ajudar als rebels somalís i la guerra oberta va esclatar. Els avenços somalís van ser ràpids, gràcies a l’armament i l’entrenament que havien rebut de la URSS, però els soviètics es van trobar alimentant els dos bàndols de la guerra i van decidir quedar-se amb els etíops i abandonar Somàlia i el règim de Siad Barre. Immediatament els EUA van començar a armar l’exèrcit somalí, però la URSS s’hi jugava massa: els soviètics van engegar una gegantina operació d’ajut militar que només ha estat superada per la que van fer l’octubre de 1973 per ajudar Síria a destruir Israel, durant la Guerra del Yom Kippur, sense èxit.

Aquesta vegada hi van enviar dos mil soldats soviètics, quinze mil soldats cubans i diversos batallons del Iemen i de Corea del Nord. Somàlia va trencar les relacions amb la URSS, però Xina i Romania van decidir continuar ajudant-la militarment, junt amb els EUA. La guerra freda en tota la seva magnificiència.

L’exèrcit de l’aire d’Etiòpia, consistent en avions F-5 nord-americans pilotats per mercenaris israelians, van dominar el cel del camp de batalla i el març de 1978 Somàlia es va retirar d’Ogaden i la guerra va acabar amb victòria comunista.

Des de llavors Etiòpia s’ha dedicat a implantar el marxisme i expulsar al desert els habitants de les zones rebels per deixar-los morir de gana (recordem les terribles fams dels anys 80) i Somàlia s’ha autocrucificat en guerres civils fins a l’actual domini dels milicians islamistes.

Segons sembla, fa una setmana el govern d’Etiòpia va enviar un centenar de vehicles militars, incloent transports en semiorugues, a Ogaden, mentre que la Unió de Tribunals Islàmics fortificava Baidoa.

Els actors han canviat: ja no es tracta d’una guerra pel marxisme-leninisme, ara és una guerra per l’Islam; però la banya d’Àfrica continua sent camp de batalla.

A algú li importa?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!