Trencavèl

Comentaris polítics de Martí Cabré

6 de desembre de 2007
2 comentaris

169. L’editorial d’El País

Fa uns dies vaig escriure un apunt més o menys elaborat sobre com les mitges veritats del Periódico em recordaven el tractament informatiu que molts periodistes van fer sobre la Guerra de Vietnam (1965-1975). Un conegut periodista va aprofitar una frase desafortunada per treure’n profit (allò que els americans anomenen exploitation) i anys més tard va continuar fent reportatges impactants però sovint dubtosos.

Volia fer un apunt similar sobre l’editorial del diari El País de dilluns passat però és realment difícil. Amb què ho comparo? D’entrada l’editorial està escrit en un llenguatge barroer que desmereix el diari i que ens remet a comparacions amb diaris de baixa estofa com La Razón. Aquest és l’estil d’El País?

D’altra banda, el contingut de l’editorial és molt agressius. Comença rebaixant la xifra de manifestants a 125.000 (la meitat del que deia la policia i una tercera part dels càlculs del Periódico i una sisena part del que deien els organitzadors!) i continua insultant als organitzadors de la manifestació i tracta els manifestants de tontets, al deixar-se manipular per uns organitzadors malèvols que van transmutar el sentit de la manifestació.

Amb què ho comparo? Per comparar-ho amb Lerroux només els calia incitar a violar les noies que es van manifestar dissabte, per elevar-les totes a la categoria de mares. Ho puc comparar amb Ràdio Jowhar o amb la COPE pel foment de l’odi que destil·len aquestes paraules. Potser tenen com a objectiu la ràdio-odi de Ruanda? O es volen limitar a l’estil periodístic de Corea del Nord?

El tracte que donen a CiU és comprensible des de l’espant que ha tingut el PSC amb aquesta mobilització. Totes les reaccions (declarar que hi ha hagut sis milions de no manifestants, acusacions a TV3 i Catalunya Ràdio d’incitar als espectadors, acusar els organitzadors de manipulació, etc.) han seguit el mateix esquema que va seguir el PP en les manifestacions contra la guerra. S’ho han pres a tall personal. I si no, a què venen les amenaces als periodistes que ha fet Joan Ferran (PSC)? L’editorial d’El País pertany al mateix bloc de respostes.

Amb què puc comparar l’editorial? Si no vull escriure insults ni barroeries és força difícil posar-s’hi. Diuen que el pacte global PP-PSOE s’acosta. Que la política espanyola avança cap a un bloc castellanista que intentarà eliminar les cultures perifèriques amb un cop sonat. Potser l’acord vindrà després de la resolució sobre el nou estatut? O després de les eleccions espanyoles?

La línia ideològica que destil·la aquest editorial apunta en aquesta direcció: cal frenar els catalanistes. Potser aquesta és la comparació que busco. Comparar-ho amb la línia d’El Mundo i l’ABC. Poca diferència tenen ara quan parlen de nosaltres. Ja ho deia Joan Fuster: "el que més s’assembla a un espanyol d’esquerres és un espanyol de dretes".

Sàvies paraules.

Apunts relacionats:

  1. Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.Internacionalitzar el tema.

    Posar bufets d’advocats amb coneixement de dret internacional a treballar: Brussel·les, Estrasburg, l’ONU, UNESCO, NY (drets humans), etc. i també els d’ací.
    Casals de l’exterior a treballar i propal·lar el que n’hi ha. Denunciar que molt més important que llur "Consti" és la Declaració de Drets Humans i d’altres DECLARACIONS I CONVENIS signats internacionalment.

    NO SÉ SI M’EXPLIQUE?

    Cordialment, Martí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!