Trencavèl

Comentaris polítics de Martí Cabré

7 d'agost de 2007
2 comentaris

136. Les vacances de Monsieur Huguet

Una de les imatges que defineix l’actual Govern de Catalunya (l’antiga Generalitat) és la del Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, quan se’n va de vacances emmig de l’enrabiada ciutadana pels problemes amb ENDESA.

No és una imatge nova; tothom recorda com l’enrabiada ciutadana pel col·lapse del Prat va enxampar na Imma Mayol el seu marit en uniforme de turista i protestant com tothom contra la manca de defensa del ciutadà per part del nostre govern. Després d’allò del Prat va venir la bona idea d’autodefinir-se com a una antisistema (que porta ja quinze anys al Parlament o bé a l’Ajuntament de Barcelona) i allò d’explicar que a les reunions només hi va per escoltar, no per aportar-hi res. És a dir, que ens va explicar que no fa res.

Poc a poc agafen més pes totes aquelles anècdotes que explicaven fa anys els consellers quan eren cridats a la Casa dels Canonges a les dues de la matinada perquè el President (Pujol) els volia preguntar sobre quelcom que estava llegint. O allò que explicaven que quan entraven a govern havien d’assumir que perdien les vacances. O quan els van fer dimitir (cas Roma) per acusacions falses, perquè la dona del Cèsar… O aquella història que em va agradar força, de quan es van recuperar les restes de la Ribera sota el mercat abandonat i en Jordi Pujol s’hi va passejar explicant a l’arqueòleg els noms de les famílies que hi vivien. Era una altra època. L’època seriosa, l’època de Bergman.

Però Bergman i Nykvist ja són morts. Som a l’època Tati. El que era es porta són Les vacances de Monsieur Huguet, que ves a saber com ha marxat perquè no pot haver agafat ni l’autopista, ni el tren ni l’avió… potser té una Nimbus 2007?

Avui, l’humor i la fantasia d’en Maragall donen pas a una màgia escapista que ni la d’en Houdini. I no ens deixem un record entranyable per als primers mestres del cinema, com les declaracions del President Montilla després de l’última enrabiada ciutadana: dignes d’en Buster Keaton!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!