Trencavèl
Comentaris polítics de Martí Cabré
Tenir la capital del nostre país sense electricitat durant dos dies és deplorable. D’entrada, mentre els tècnics fan la seva feina, els polítics han de fer la seva: dimitir.
Fa pocs dies en Xavier Roig deia a l’AVUI amb paraules clares el que moltes persones no s’atreveixen a admetre: tot el que ens passa és culpa nostra. La lamentable situació que es viu a Barcelona, amb infraestructures desfassades, amb obres públiques perilloses, amb un turisme de borratxera, amb una circulació viària per perdre els nervis, sense projecte de futur, sense capitalitat de país, sense lideratge a nivell nacional ni a nivell estatal… Tot això és culpa nostra, sobretot, per haver votat durant massa temps una colla de polítics mediocres.
Els fets tenen conseqüències. No podem tenir polítics sense estudis, un president de la Generalitat que ni tan sols sap parlar la llengua del seu país o un govern de perdedors i creure que tot anirà bé: en les últimes eleccions nacionals el PSC va perdre cinc diputats, la seva distància respecte al vencedor va passar a ser d’onze! diputats i tot i això tenen el poder.
Quina autoritat moral té el govern d’esquerres per imposar la seva llei en les quaranta-una comarques del Principat? Si no els han votat! I, el que és pitjor, la gran pèrdua de vots socialistes ha estat sobretot a l’àrea metropolitana, el seu suposat graner. I no m’estranya.
Des de l’accident del túnel del Carmel fins a la ridícula pallassada del Fòrum de Barcelona, els grans projectes dirigits pels governs del país i de la capital han estat fracassos ridículs. La culminació és passar quaranta-vuit hores sense electricitat en una de les ciutats que es venen com a aparador mundial. I quins han estat els dos últims responsables de l’electricitat a nivell espanyol? José Montilla i Joan Clos. Brutal.
No cal que vinguin els espanyols a negar-nos el pa i la sal. Ni que ens donin només engrunes. Tant és que no podem gestionar els nostres aeroports, peatges o impostos. Aquí tenim el PSC (sigles que inclouen ERC i IC-V) per enfonsar alegrement les polítiques que van ser transferides amb un enorme esforç, o per retornar-les amistosament al govern central, com en el ridícul cas de la llei de dependència (una llei aplaudida amb força pel PP!) i que, naturalment, al final no té pressupostos adequats.
La decadència comença així. Amb aquests governs que paren la mà i no la galta. Amb polítics que desfan en negociacions de despatx allò que els ciutadans han votat a les urnes. Com pot mirar-se al mirall cada matí en Carod? La política, si no la fas, te la fan. I en aquests moments ens l’estan fent. Catalunya va tenir a les últimes eleccions municipals una participació llastimosa, i el president José Montilla té la barra de dir que és que a la població ja li està bé el resultat. Aquesta manca de participació indica manca de confiança, poca connexió, veure que ells s’ho maneguen tot i que no ens resolen res: decadència.
Aquesta decadència pot tenir com a símbol una ERC de Terrassa que anuncia el tripartit abans de les eleccions municipals, perd la meitat dels vots i dels regidors que tenia i tot i això repeteix en un tripartit que no la necessita i que la gent no ha votat, això sí, exigint la posició de tinent d’alcalde, cobrant un sou que fa venir vergonya aliena i repartint lliçons d’ètica i moral a la població no il·luminada per la veritat suprema de l’esquerra. Quina barra!
A la foto, una de les imatges ofertes per Vilaweb.
Apunts anteriors relacionats:
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Encara podem recordar tots les crítiques que rebien els diferents governs de CIU per la seva política de peix al cove, però és que aquest que tenim actualment, no sap fer-la de cap de les maneres i per a mes desgràcia estem perdent la personalitat que el país ha tingut històricament.
Rodalies, aeroports, peatges i ara l’apagada ens demostren que aquest tripartit ni fets, ni paraules, ni gestió.
Magnífic i clarivident escrit.
És evident i vergonyós que el Presidente de la Genialidad no sap pronunciar mitja frase sense mitja dotzena d’errors fonètics i sintàctics. Per no parlar de com escriu, quan escriu fins i tot amb "xuleta". Però és encara més vergonyós que l’amo del Parlament sigui un simple jardiner de Reus, que tampoc sap llegir ni escriure, només es bo per parlar de putes, de futbol i de castellers. Com és possible que Catalunya hagi caigut tan avall…¡