De res, massa
Telegrames des de Sarrià de Ter
Bones vacances, Enigmàrius.
Amb l’emissió de l’Enigmàrius d’avui (“El públic més entregat”, de 5 lletres), al programa El matí de Catalunya Ràdio, podem donar per ben acabada la temporda. La Primera Lliga dels Enigmàrius ja es va cloure la setmana passada i aquests darrers dies encara s’ha anat emetent l’espai, a mig gas.
Ha estat una temporada llarga i duríssima, de sang, suor i llàgrimes, una competició a voltes salvatge, un llistó que a vegades ha estat situat a alçada estratosfèrica pel mestre Màrius Serra. Estic content d’haver-hi participat i ho trobaré a faltar durant l’estiu. Ja ho crec. Han estat un no acabar mai de mesos, molts i molts dies amb l’antena ben parada a tres quarts de vuit, sintonitzant Catalunya Ràdio per oïr l’enunciat i mirar-lo de resoldre fent equilibris extraordinaris. Com en qualsevol lliga hi ha hagut encerts, errades, pífies, enrabiades …però molta emoció. Això de l’Enigmàrius és ben bé una d’aquelles obsessions encantadores, que espero retrobar ben aviat, el setembre amb la rentrée.
Serà llarg, sense enigmes matiners. Ara, sempre ens quedaran els encreuats de La Vanguardia.
(A la foto: David Arnau i Barrufet, número u indiscutible, campió de lliga. Non plus ultra.)
PS : El títol inicial d’aquest apunt era “Fins aviat, Enigmàrius” però, atenent a l’esglai matiner que he provocat a una fidel lectora, he decidit canviar-lo. Perdona, Anna !
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
títol! Em pensava que s’havia mort!
Jo també hi jugo sovint. Aparco el cotxe, m’espero a sentir l’enunciat i camí de la feina envio la resposta, si la sé.
A la lliga, la veritat és que l’últim cop que ho vaig mirar estava en un lloc molt discret, més enllà del 100.
Però no em desanimo, m’agrada el concurs (enmig d’un programa tan avorrit i monòton des que va marxar en Bassas) així com també els mots encreuats del diari, tot i que ara no tinc gaire temps per fer-los.
Com a curiositat, després de 2 anys de jugar-hi, dilluns, que era el meu sant, em van trucar que havia guanyat 100 euros de premi.
I per més curiositats en Màrius és d’Horta com jo (encara que ara visc a Celrà), vam estudiar al mateix col·legi (ell anava un curs per sobre) i quan escrivia a la revista del barri (L’Hortavui) li vaig fer una estrevista que encara conservo.
Bon dia a tots! M’encanta trobar-me amb uns altres seguidors de l’Enigmarius!! Jo també he estat enganxat tota la temporada de la lliga i fins i tot he acabat entre els 10 primers i vaig fer tercer al Torneig!. Estic d’acord amb l’emoció de la lliga i l’enginy dels enigmes (la majoria, perqué n’hi havia algun que…), m’ha fet millorar molt el meu nivell de català escrit (vaig estudiar en castellà..) i també espero ansiosament la propera temporada. Però m’agradaria ser constructiu i per tant, tot aixó no treu que em senti bastant decebut per com ha acabat el programa, a més amb un nivel molt baix d’enigmes. Han estat animant tot l’any amb uns supossats premis pels millors de la lliga i al final, en David Arnau, el justisim guanyador, amb tot el merit que ha supossat la seva feina, no ha guanyat res! (un tercer premi, crec). La “Lliga” s’ha convertit en “Copa” i tot s’ha decidit al final en un torneig en directe i amb obligació de presència personal – que si treballaves aquell dia quedaves descartat després de la feina de tot l’any (dels 10 primers només hi van assistir 7) – i amb uns simples premis en metal.lic que crec fan molt poc honor a l’esperit de constancia de la lliga. Sincerament, després de tant misteri, esperava uns premis mes enginyossos i/o emocionals, encara que fossin de menys valor, com a minim pels tres millors de la lliga i després, si vols fer el torneig final en directe, collonut. Que us sembla a vosaltres?